22 alertadors de corrupció, protegits a Catalunya: "Em van amenaçar per carta amb una diana"

En la lluita contra els casos de frau i corrupció, en organismes públics i també en l'àmbit privat, el paper de les persones "alertadores" que denuncien és clau per fer-los aflorar. A Catalunya hi ha 22 persones a qui s'ha atorgat aquesta condició i estan protegides.

Un estatus que l'any passat –el 2023-- van demanar 28 persones. Aquestes són unes dades inèdites. Es comptabilitzen per primer cop des que l'any passat l'Oficina Antifrau de Catalunya va assumir aquestes competències. Unes noves tasques que li va atribuir el Parlament a Antifrau el 10 de març de l'any passat.

La protecció de les "persones alertadores"

Pendent d'una regulació catalana sobre els "alertadors", l'Oficina Antifrau de Catalunya té les competències d'acord amb la llei de l'estat espanyol sobre aquesta matèria.

El director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Miguel Ángel Gimeno, explica que han atès demandes d'informants que han rebut un acte de represàlia laboral: "Informem la persona sobre els seus drets i les circumstàncies que es poden donar".

Un cop s'ha comprovat el que ha passat, l'Oficina Antifrau mira si aquest "alertador" pot necessitar "emparament psicològic o econòmic", dos conceptes contemplats a la llei estatal, que, segons explica el director d'Antifrau, és una "problemàtica per falta de pressupost."

Si es considera que hi ha un acte de represàlia cap a l'informador, l'Oficina Antifrau comunicarà a l'organisme públic o empresa privada la condició de "persona  alertadora". Això es fa per evitar possibles represàlies laborals. Una de les represàlies més habituals és el trasllat del lloc de feina de la persona informadora.

Davant d'això l'Oficina Antifrau fa "un requeriment perquè la persona alertadora recuperi la seva situació anterior" amb la possibilitat d'obrir un expedient sancionador a l'organisme o empresa. El director de l'Oficina Antifrau de Catalunya demana més recursos:

"Ens estem enfrontant a una situació per nosaltres nova, pel fet d'aplicar aquestes competències. La llei permet un emparament psicològic, si cal. Nosaltres hem d'abordar més competències i per tramitar-les, necessitem un increment de personal, i aquest increment de personal encara no ha arribat."

La trama de pisos turístics de Ciutat Vella

Lourdes Conesa -funcionària de l'Ajuntament de Barcelona- va ser una de les alertadores del cas de corrupció de Ciutat Vella.

Ella va ser informadora d'irregularitats en l'àmbit de l'administració 15 anys abans que existís una regulació per a aquests casos i el seu reconeixement. Els fets van passar l'any 2008 quan era arquitecta municipal. Ella, juntament amb l'aleshores regidora Itziar González, va voler posar fi a les irregularitats que van detectar.

En una entrevista a TV3, Lourdes Conesa explica: "Vaig patir amenaces de mort amb una carta amb una diana i una foto de casa meva i una fletxa vermella dient que jo era un animal i anaven per mi a matar-me."

Aquestes van ser algunes de les represàlies. La seva disconformitat com a arquitecte municipal en la tramitació de les llicències de pisos turístics al districte de Ciutat Vella diu que li va arruïnar també la vida professional com a funcionària de l'Ajuntament de Barcelona.

Denuncia que, per callar-la, la van canviar de lloc de treball sense avís previ i en contra de la seva voluntat.

"Semblava que la dolenta era jo, i jo estava fent bé la meva feina. De Ciutat Vella em van enviar a Glòries, on mesos abans havien traslladat el cap de la trama corrupta. No em vaig poder acomiadar dels meus companys i ningú sabia si jo era dels bons o dels dolents."

Fa un any i mig l'Ajuntament de Barcelona la reconeixia a ella i a l'exregidora Itziar González com a "alertadores". Aleshores, el consistori obria un expedient per avaluar si l'havien d'indemnitzar econòmicament. Un tràmit del qual encara no ha rebut resposta.

Segons l'Ajuntament, està pendent de la decisió de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat. Ella, però, diu sentir-se un altre cop menyspreada i ha decidit portar el consistori als tribunals i l'ha demandat per no haver-la protegit i pels danys morals i psicològics d'afectació en la seva carrera professional.

En la sentència del cas de la trama de Llicències de Pisos de Ciutat Vella 17 persones –entre funcionaris i empresaris-- van ser condemnades a penes de fins a tres anys i mig de presó per delictes de suborn, prevaricació urbanística, infidelitat en la custòdia de documents i falsificació.

A dos dels acusats se'ls atribuïa haver amenaçat Lourdes Conesa. Així es recull en la sentència condemnatòria, on el tribunal va dir "que les represàlies estan plenament acreditades" i que "les va rebre per defensar un criteri independent de com s'havien de tramitar les llicències".