Cimera de l'Amazònia: signen una declaració per protegir-la però sense objectius concrets
Vol ser una "aliança per combatre la desforestació", però deixa que cada país decideixi com ho fa i no aborda el problema de les explotacions petrolieres
La Cimera de l'Amazònia ha aprovat aquest dimarts la Declaració de Belém, un document en què els 8 països del Tractat de Cooperació Amazònica, l'OTCA, es comprometen a protegir-la.
Aquesta declaració vol ser una "aliança per combatre la desforestació" de la regió amazònica perquè no arribi a un punt de no retorn, però no fixa objectius concrets i deixa que cada país fixi els seus.
Pel que fa a les explotacions petrolieres a la selva, només s'han compromès a "iniciar un diàleg sobre la sostenibilitat dels sectors miner i d'hidrocarburs a la regió amazònica".
Altres compromisos adoptats són crear un fons que canalitzi el finançament de projectes de desenvolupament sostenible, i un centre de cooperació policial per combatre-hi el crim.
Podeu llegir la declaració sencera, de 113 punts, en aquest enllaç del govern del Brasil que ha penjat el text en portuguès, en castellà i en anglès.
Lula: "Hi haurà un abans i un després"
Malgrat tot, el president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, impulsor de la cimera, ha qualificat la declaració d'"ambiciosa" i ha assegurat que marcarà un punt d'inflexió:
"Estic convençut que la història de l'Amazònia serà mesurada a partir d'aquesta trobada, que hi haurà un abans i un després."
A les xarxes socials Lula ha defensat un canvi en la percepció social i econòmica del que és la regió de l'Amazones:
"L'Amazònia no és ni es pot tractar com un gran dipòsit de riqueses. És una incubadora de coneixements i tecnologies. Hi pot haver solucions a molts dels problemes de la humanitat, des de curar malalties fins a un comerç més sostenible. El bosc ens uneix."
A Amazônia não é e não pode ser tratada como um grande depósito de riquezas. Ela é uma incubadora de conhecimentos e tecnologias. Nela podem estar soluções para inúmeros problemas da humanidade, da cura de doenças ao comércio mais sustentável. A floresta nos une.
Lula (@LulaOficial) August 8, 2023
Petro i el "negacionisme científic" del "capital fòssil"
Per la seva banda el president de Colòmbia, Gustavo Petro, ha criticat el "negacionisme científic" d'alguns líders que basen les seves economies en el "capital fòssil":
"Ja ni tan sols és suficient arribar a la desforestació zero, la solució està en deixar el carboni, el petroli i el gas, però aquesta és la necessitat del nord, deixar el capital fòssil, la nostra és protegir l'esponja."
Aquesta afirmació de Petro s'ha interpretat com adreçada al Brasil, que té en marxa projectes petrolífers a la desembocadura del riu Amazones.
El primer ministre d'aquest país, Mauro Vieira, ha resposta dient que cada país té el seu ritme per arribar a la descarbonització, i ha negat que hi hagi "posicions divergents" a l'OTCA.
"Un primer pas sense cap resposta concreta"
El text ha estat rebut de manera ambivalent per les organitzacions ambientalistes i indigenistes: d'una banda, creuen que és una bona notícia, però alhora temen que es quedi en una declaració de bones intencions.
Marcio Astrini, responsable d'una plataforma que agrupa més de 70 organitzacions del Brasil, l'ha qualificat de "primer pas" sense "cap resposta concreta":
"No pot ser que, en un escenari com aquest, vuit països amazònics no aconsegueixin posar en una declaració que la desforestació ha de ser zero i que explotar petroli a la selva no és una bona idea."
Segons Mauricio Voivodic, director de WWF-Brasil, les accions concretes han d'incloure el reconeixement i la protecció dels territoris dels indígenes, que assegura que són els que poden protegir millor la selva.
La cimera se celebra aquest dimarts i aquest dimecres a Belém, la principal ciutat de la costa a l'Amazònia del Brasil, i indígenes i ambientalistes ho han aprofitat per manifestar-se.
Reclamen que en dos anys es creïn noves àrees protegides amb l'objectiu de preservar almenys el 80% de la selva amazònica.
4 caps d'estat dels 8 països membres
A banda de Lula da Silva, a la cimera hi participen tres caps d'estat més: el president de Bolívia, Luis Arce; el de Colòmbia, Gustavo Petro, i la del Perú, Dina Boluarte.
El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, estava previst que hi anés, però a última hora ha anul·lat el viatge al·legant motius de salut i ha enviat a la vicepresidenta Delcy Rodríguez.
Per la seva banda Guillermo Lasso, president de l'Equador, Chan Santokhi, de Surinam, i Irfaan Ali, de Guyana, han enviat els primers ministres.
Aquesta és la quarta cimera de l'OTCA: la primera es va fer el 1988; la segona, el 1992, i la tercera, el 2009, i ha calgut esperar 14 anys per a la quarta, que s'ha fet gràcies a l'impuls de Lula da Silva, que va tornar a assumir la presidència del Brasil a principis d'any.
