Com poden afectar les últimes pluges la sequera? Un respir encara insuficient

Les pluges de les últimes hores, les més abundants des de fa dos anys i mig, han donat un respir als pantans. Ara bé, caldria almenys un episodi més --o dos-- com aquest per plantejar-se sortir de l'estat d'emergència per sequera en què estan 202 municipis des del febrer, quan les reserves d'aigua a les conques internes --les que gestiona l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA)-- van situar-se per sota del 16% de la seva capacitat.

Així ho defensa, admetent que potser és una mica optimista, la directora del Servei Meteorològic de Catalunya, Sarai Sarroca. "Una flor no fa estiu", assegura. "Seria una mica precipitat aixecar les restriccions, perquè caldrien molts litres per no tornar a l'emergència en poc temps", argumenta.

Més encara, subratlla, quan tenim a l'horitzó l'estació més calorosa i de més consum d'aigua de l'any: "L'estiu sí que farà d'estiu. La temperatura serà molt alta, segurament no plourà com hauria de ploure i, per tant, les reserves que puguem acumular durant la primavera s'hauran de gestionar els pròxims mesos."

De fet, el govern tampoc es planteja relaxar restriccions. "Si es mantenen les dades, ho plantejarem", ha afirmat aquest dimarts la portaveu Patrícia Plaja.
 

L'efecte esponja

Això no vol dir que les pluges no han servit per a res. Tot el contrari. Malgrat que les precipitacions d'aquest dilluns no han fet variar gaire el percentatge de les reserves d'aigua als embassaments --ara al 18,41%, només 0,24 punts més que dilluns--, han estat molt benvingudes. 

Per què? Perquè l'aigua l'ha absorbit un sòl que estava molt sec. "El terreny està molt humit i podem dir que prop del 20% de l'aigua que ha caigut del cel podrà arribar als embassaments", assegura Sarroca.

De fet, com que el març va ser el mes més plujós dels últims dos anys, el terreny ja va absorbir força aigua, fet que va beneficiar sobretot boscos i cultius. "El territori va actuar com una esponja", explica la directora del Meteocat. Això ha facilitat que tota l'aigua del mes d'abril s'hagi "acumulat més fàcilment als nostres aqüífers i embassaments."

Ara bé, l'augment del percentatge de les reserves que puguin provocar les últimes pluges --i les que hi hagi les pròximes hores-- no es notarà en xifres fins la setmana que ve. 
 

On és millor que plogui?

Tan important com la humitat del terreny, i els litres d'aigua que caiguin, és el lloc on plou. "No només és important que regui, necessitem que plogui on hi ha els embassaments de les conques internes, les que tenen més dèficit", diu Sarai Surroca.

És a dir, "que caiguin molts litres per metre quadrat a la zona del Garraf o del Baix Llobregat, com ha estat el cas, no és tan beneficiós per als nostres embassaments, perquè aquí no en tenim". En tot cas, també celebra que les últimes hores la zona de muntanya ha rebut molta aigua.
 

Què esperem al maig?

A mitjà termini, les previsions per al mes de maig "semblen optimistes". Segons la directora del Meteocat, fa pinta que "aquesta primavera podria ser plujosa, fins i tot més del que és habitual al litoral i prelitoral". Dins de la mitjana, a les zones dels embassaments. 

"Recordem, però, que les últimes tres primaveres no han actuat com a primavera", afegeix, amb la prudència que "com més a llarg termini són les previsions, més grau d'incertesa tenen". 

Amb tot, caldria una desena d'episodis de pluja com el d'ara, i prou espaiats, per revertir la sequera que afecta sobretot les conques internes. Això són els cursos fluvials que neixen en territori català i desemboquen a la Mediterrània. 

Perquè, si parlem de gestió de l'aigua, Catalunya es divideix en dues àrees: conques internes i intercomunitàries, que són rius com l'Ebre o el Segre, que travessen diverses comunitats autònomes. 

Aquestes últimes les gestiona també l'Estat, a través de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX). Per la seva banda, la Garona és una conca internacional.