S'aixeca l'emergència per sequera al Ter-Llobregat: es relaxen les restriccions a 202 municipis

El govern ha decidit aquest dimarts que els 202 municipis que depenen del sistema Ter-Llobregat passin de la fase d'emergència a la d'excepcionalitat per sequera.

Això implica que els 6 milions de persones que hi viuen, principalment a l'àrea de Barcelona, podran utilitzar 230 litres cada dia, en comptes dels 200 de l'emergència.

El canvi es fa quan, gràcies a les pluges de les últimes setmanes, els embassaments d'aquest sistema ja superen el 25% de capacitat, sensiblement més plens que el 16%, el llindar fixat pel pla de sequera per passar a emergència.

Ho han explicat en roda de premsa la portaveu del govern, Patrícia Plaja, i el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, després de la reunió del govern.

Plaja ha estat l'encarregada d'anunciar el canvi de fase al sistema Ter-Llobregat que permet rebaixar les restriccions, i ho ha atribuït a les pluges, però també a les mesures d'estalvi i d'aprofitament d'aigua posades en marxa:

"Més infraestructures hídriques, l'augment de producció d'aigua regenerada i dessalada, la reducció dels consums i finalment la pluja ens permeten sortir de l'emergència i aixecar part de les restriccions."

La portaveu del govern ha admès que la sequera no s'ha acabat, però que "els números" permeten rebaixar les restriccions, i ha afegit que ja van dir que no les allargarien "ni un dia més del que fos necessari".

El canvi d'emergència a excepcionalitat al sistema Ter-Llobregat està previst que es publiqui dilluns al Diari Oficial de la Generalitat, el DOGC, de manera que serà efectiu a partir d'aquell moment. 

Reserves com a mínim fins a finals d'any

Per la seva banda Mascort ha afirmat que es pren la decisió quan les reserves estan assegurades com a mínim fins a finals d'any:

"En el cas que plogués el mínim que ha plogut en el nostre país mai, no hauríem de tornar a declarar l'emergència fins a principis del 2025."

El conseller d'Acció Climàtica ha afegit que ara mateix els embassaments de les conques del Ter i el Llobregat estan al 25,4% de la seva capacitat i que això ho garanteix.

També que ja va dir que no es rebaixaria d'emergència a excepcionalitat "per tornar a l'emergència al cap de 15 dies o un mes", sinó que es prendria quan hi hagués garanties de poder mantenir el canvi.

Mascort ha afirmat que ara mateix el sistema Ter-Llobregat està en la mateixa situació que l'estiu passat, però que el país està "evidentment molt més ben preparat", i ha agraït l'esforç que ha fet tothom els últims mesos:

▶ #Conseller @dmascort: "Tothom ha estat a l'alçada, primer els pagesos i també el conjunt de la ciutadania i empreses. Continuarem gestionant aquesta sequera també quan plou. El què fan aquestes pluges és allargar les nostres reserves i garantir l'aigua arreu del país" pic.twitter.com/VFKm5a2KJr

— Govern de Catalunya (@govern) May 7, 2024

Decisió "precipitada" i "poc prudent"

La decisió del govern ha estat criticada per Lluís Benejam, professor d'Ecologia a la Universitat de Vic, que l'ha qualificada de "precipitada" i "poc prudent":

"El més prudent seria esperar unes setmanes, veure com va la pluviometria de maig i juny, i després prendre decisons a mig i llarg termini."

Consultat per TV3, Benejam ha afegit que la sequera és una situació estructural, i que s'ha de preveure "un escenari negatiu i pessimista" de cara al futur.

També l'han criticada alguns partits de l'oposició, que l'han titllada d'electoralista, crítica que Mascort ha rebutjat, negant que ni la campanya ni les eleccions hi hagin tingut res a veure:

"Hem pres la decisió quan les dades ho diuen, estem a 154 hectòmetres cúbics al Ter-Llobregat, la setmana passada estàvem a 140. La setmana que ve estarem a 160 i escaig? Millor, però ja haurem tingut una setmana menys de restriccions."

Consulta la fase en què es troba el teu municipi

En aquest mapa pots consultar en quina fase del pla de sequera es troba actualment cadascun dels municipis que abasteixen les conques internes catalanes.

Ni el mapa ni el llistat posterior inclouen els municipis de l'àrea de Ponent, que s'abasteixen per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i queden, per tant, fora de l'àmbit competencial de la Generalitat. 
 

Taula de la situació municipi a municipi

A més de situar-los en el mapa, en aquesta taula es pot fer una cerca municipi a municipi on es mostra la fase del pla de sequera en què es troba cada localitat i la conca que l'abasteix.

230 litres per habitant i dia

La situació d'excepcionalitat permetrà disposar d'una dotació d'aigua per habitant i dia de 230 litres. Així mateix, es mantenen les mesures d'estalvi següents:

- Reducció de la dotació de reg agrícola en un 40% o la substitució de part dels cabals destinats a reg agrícola per aigües regenerades (en emergència era del 80%).

- Reducció del 15% dels consums d'aigua dels usuaris industrials (en emergència era del 25%).

- Reducció del consum d'aigua en els usos recreatius (15% en usos assimilables a urbans i 50% en reg).

- Reducció del 30% en els usos ramaders (en emergència era del 50%). Possibilitat de flexibilitzar aquestes reduccions presentant un Pla d'estalvi d'aigua a l'ACA.

- Queda prohibit l'ús d'aigua per al reg de jardins i zones verdes de caràcter públic o privat (excepte el reg de supervivència d'arbres o plantes, que es farà gota o a gota o en regadora). S'admet el reg municipal amb aigües freàtiques únicament en cas que no suposi una reducció de la disponibilitat d'aigua per a l'abastament domiciliari. 

- Queda prohibit el reg de gespa en tots els casos, excepte en superfícies destinades a pràctica federada d'esport, o aquell reg que es faci reutilitzant aigües de pluja recollides de les teulades o bé aigua regenerada de les depuradores.

- Es prohibeix la neteja de carrers, clavegueram, paviments, façanes o edificis amb aigua potable.

Piscines: no caldrà la declaració de refugi climàtic

Les piscines, que en emergència no es podien ni omplir ni reomplir, en excepcionalitat es podran reomplir, de manera que no caldrà que estiguin declarades com a refugi climàtic per poder fer-ho.

Aquesta és la solució que fa 3 setmanes va trobar el govern perquè les piscines no haguessin de tancar les portes, privant així d'un dels principals recursos per superar la calor de l'estiu.

En tot cas, en excepcionalitat no es poden omplir les piscines privades d'ús individual o unifamiliar, però sí que es poden reomplir, sempre que tinguin sistema de recirculació d'aigua, però només amb la quantitat d'aigua indispensable per garantir les condicions sanitàries.

Canvi de fase amb els embassaments al 25,4%

El pas del sistema Ter-Llobregat a fase d'emergència es va decidir a principis de febrer, quan les reserves d'aigua dels embassaments d'aquests dos rius van baixar per sota del 16%.

Fa un mes el conseller Mascort va afirmar que no es revertiria el canvi fins que l'aigua no superés el 27% o el 28%.

Ara, les reserves al Ter-Llobregat estan al 25,4%, i la setmana passada, en vista de les pluges i les nevades dels dies anteriors i de la previsió que les reserves encara puguin pujar una mica més els pròxims dies, Mascort va avisar que el canvi, que arriba pocs dies abans de les eleccions, es podia avançar, tal com finalment s'ha decidit.

Les dessaladores de l'Alt Empordà i de Barcelona es faran

Pel que fa a les dessaladores que el govern va anunciar fa tres setmanes que s'instal·larien a l'Alt Empordà i al port de Barcelona, Mascort ha dit en la roda de premsa que es faran malgrat la millora en les reserves.

Pel que fa a les de l'Alt Empordà, ha recordat que allà hi ha municipis que encara estan en fase d'emergència 2, i que les dessaladores ajudaran a poder rebaixar les restriccions.

Pel que fa a la dessaladora flotant de Barcelona, ha dit que "continuen els tràmits administratius" per instal·lar-la, però que no s'engegarà a la tardor si no cal.

En aquest sentit, el conseller ha dit que el govern espanyol encara no ha licitat la dessaladora del Foix i l'ampliació de la de la Tordera, i que, mentre no es facin, cal tenir més capacitat per dessalar aigua:

"Necessitem també una eina de seguretat, com és la dessaladora flotant perquè crec que cap de nosaltres sap què passarà el 2025, i el 2026, quan plourà, i si tornem a estar en la situació que estem ara hem d'estar a punt."