Mélenchon podria haver superat Macron (Reuters/Eric Gaillard)

Empat tècnic entre Macron i Mélenchon a la primera volta de les legislatives a França

La llista del president Emmanuel Macron ha obtingut el 25,75% dels vots, enfront del 25,66% de Mélenchon, tot i que podria perdre la majoria absoluta a la segona volta

Actualitzat

Es preveia un resultat molt ajustat entre el bloc que dona suport al president, Emmanuel Macron, i el del líder d'esquerres Jean-Luc Mélenchon.

Els resultats d'aquesta primera volta de les legislatives a França --marcades per una abstenció rècord, del 52,49%-- ho han confirmat. El grup macronista ha obtingut el 25,75% dels vots i el grup d'esquerres, un 25,66%. Això són poc més de 21.000 vots de diferència.

El bloc de candidats vinculats a Macron, que es presenten sota la marca Ensemble, queda pràcticament empatat amb la nova coalició d'esquerres que lidera Mélenchon, amb el nom de NUPES (sigles de la Unió Popular, Ecologista i Social).

La formació d'extrema dreta Reagrupament Nacional (RN) ha quedat en tercer lloc, amb un 18,68%. És la que lidera Marine Le Pen, que no s'hi presenta.
 

Segona volta, el 19 de juny

No serà fins a la segona volta que s'aclarirà qui controlarà l'Assemblea Nacional. Macron segueix sent el favorit, però en surt debilitat.

Les projeccions apunten que, diumenge que ve, l'aliança del liberal Macron guanyarà distància respecte al bloc de Mélenchon, però no tindria garantit renovar la majoria absoluta que fins ara té a l'Assemblea Nacional. Es necessiten 289 escons.

El president francès votant aquest diumenge (Reuters/Ludovic Marin)

En un to poc eufòric, les primeres declaracions de Mélenchon han estat per destacar que "per primera vegada en la cinquena república, un president acabat de ser elegit no aconsegueix reunir una majoria en les eleccions legislatives següents". Després de la primera volta, el partit presidencial "ha estat vençut i derrotat", ha dit.

En paral·lel, la primera ministra Élisabeth Borne, presentava Ensemble com "l'única força política capaç d'obtenir la majoria a l'Assemblea Nacional" i es mostrava animada de cara a les eleccions de diumenge que ve: "Tenim una setmana per convèncer, una setmana per obtenir una majoria forta i clara."


Extrema dreta a la Catalunya Nord

A la Catalunya Nord, l'extrema dreta es manté com a guanyadora i passa a la segona volta a les quatre circumscripcions, amb resultats ja definitius.

En tres circumscripcions, el partit de Marine Le Pen s'enfrontarà al candidat d'Ensemble, el grup de Macron.

Només en una circumscripció es disputaran la victòria l'extrema dreta i la nova coalició d'esquerres de Mélenchon, NUPES.
 

Abstenció rècord

L'abstenció ha estat rècord: entorn del 52,8%. Dels 48 milions de francesos convocats a les urnes, no han votat ni la meitat.

A la primera volta de les legislatives del 2017, l'abstenció al final de la jornada va ser del 51,3%, un rècord que s'ha superat aquest diumenge. Encara no fa dos mesos de les presidencials de l'abril, que van donar la victòria a Macron, i sembla que els francesos estan cansats d'anar a les urnes.

A les circumscripcions a l'estranger, la primera volta es va fer el 4 i 5 de juny. Manuel Valls va perdre l'opció de ser diputat francès perquè va quedar en tercera posició com a candidat per als residents a Espanya, Andorra, Portugal i Mònaco.


577 eleccions

S'elegeixen els 577 diputats de l'Assemblea Nacional. A diferència d'aquí, a França no hi ha llistes tancades, sinó que els electors de cada circumscripció trien qui vol que els representi. Per això hi ha qui parla de 577 eleccions en un sol dia.

França té un sistema electoral majoritari de dues voltes que busca governs sense coalicions i, teòricament, més estables.


Canvis al govern Macron?

Només fa tres setmanes que Macron va nomenar el seu gabinet, però la majoria dels ministres ja han hagut de passar el primer examen important.

Dels 24 membres que té l'executiu, 15 s'han presentat com a candidats d'aquestes legislatives, inclosa la primera ministra, Élisabeth Borne, candidata pel departament de Calvados.

Si no són elegits, no podran continuar al govern, com va deixar clar el president francès, una condició que forçosament haurà influït en l'interès que hi han posat a convèncer els electors.

ARXIVAT A:
FrançaEmmanuel MacronEleccions França 2022
Anar al contingut