Emmanuel Macron i Marine Le Pen s'han disputat la presidència de França
ANÀLISI

França: un guanyador, una guanyadora

El resultat de les eleccions presidencials deixa un país dividit, amb una Le Pen que apunta a les eleccions legislatives i un Macron que pensa en el seu llegat a Europa

Enllaç a altres textos de l'autor Joan Carles Peris, director i presentador del programa "Món"

Joan Carles Peris Farrés

Cap de la secció d'Internacional d'Informatius de TV3

@joancarlesperis
Actualitzat

Sí. Emmanuel Macron ha guanyat clarament Marine Le Pen. Però ningú diria que Marine Le Pen ha perdut les eleccions. S'ha presentat davant els francesos atribuint-se una "victòria enlluernadora". Ha escurçat la diferència de fa cinc anys quasi a la meitat i ha obtingut el millor resultat de la història per a l'extrema dreta.

La líder del Reagrupament Nacional assegura que continua amb tota l'energia i compromís, decidida a culminar el seu projecte. Un missatge pensant en les eleccions legislatives del juny, però també en les presidencials del 2027.

Ella ja adverteix que hi vol ser, amb la certesa que no es trobarà l'oponent que li ha barrat el pas dues vegades, Emmanuel Macron. La Constitució, reformada en temps de Sarkozy per introduir la limitació de dos mandats presidencials, li ho impedeix.


La promesa d'una nova manera de governar

Emmanuel Macron va arribar i marxarà, amb menys de 50 anys, sent el president més jove de la Cinquena República. Té cinc anys al davant per governar, diu, d'una manera diferent: "Una nova era que no serà la continuïtat del quinquenni que s'acaba, sinó la invenció col·lectiva d'un mètode refundat", va dir en el seu discurs al Camp de Mart.

Macron és el mestre de la grandiloqüència, que de vegades es queda en discurs i prou, però aquesta vegada assegura que ha entès el missatge dels abstencionistes i els que l'han votat com a "mal menor".

Per tant, vol deixar de banda el president "jupiterià", que se situa per damunt de tot i de tothom, i que exhibeix una superioritat intel·lectual que el converteix en arrogant i l'allunya de la gent i els seus neguits quotidians.

El "nou" Macron és una incògnita. Una de les moltes que s'hauran de resoldre en mitja dècada de política francesa. Anuncia el govern més verd i mediambientalista de la història, per atreure els joves que no l'han seguit a les urnes. I mesures de xoc (el "paquet de poder adquisitiu") per donar alguna resposta als qui tenen dificultats per arribar a final de mes.

Un Macron més amable i proper, que ha de pensar en el seu llegat com a president, ja que no s'haurà de tornar a presentar a les eleccions.

Macron, a l'escenari de Camp de Mart, aclamat aquest diumenge després dels resultats de les elecicons (Reuters)

El llegat, a dins i a fora de França

Però precisament perquè no haurà de tornar a demanar el vot, pot tenir la temptació d'imposar el seu programa de màxims, amb mesures que, des de la sanitat fins a l'educació, han fet sortir al carrer milers de francesos. L'allargament de la vida laboral fins als 65 anys (actualment, la jubilació és als 62) seria la més emblemàtica.

De portes enfora, Macron no renunciarà al seu paper de garant d'una Europa renovada, més forta, més militaritzada davant les noves exigències defensives després de la invasió russa d'Ucraïna.

Macron vol ser la nova Merkel, a l'espera d'un Scholz que no acaba d'arribar. I qui sap si, jubilat jove com serà, el 2027 no intentarà el camí del lideratge europeu des de les institucions de Brussel·les, allargant la seva carrera política. És fàcil fer especulacions a cinc anys vista...

Macron vol ser la nova Merkel, com ha demostrat amb la crisi amb Rússia(Europa Press)

Però amb quin govern?

Ara mateix la principal qüestió a resoldre és molt més propera, i té data fixada: les dues voltes de les eleccions legislatives (12 i 19 de juny) d'on haurà de sortir la nova Assemblea Nacional.

Macron ha comptat amb una còmoda majoria del seu partit La República en Marxa, durant el primer mandat. Ara, el bon paper de l'esquerra de La França Insubmisa i de l'extrema dreta del Reagrupament Nacional fan preveure una distribució de forces diferent.

Potser el partit del president no serà el majoritari a l'Assemblea. I el president Macron haurà de nomenar un primer ministre del mateix color de la cambra, si no vol que el tombin en una ràpida moció de censura. Serà un nou episodi de la "cohabitation", que funciona sense drames en la política francesa, com ho va demostrar el socialista Mitterrand amb els conservadors Chirac i Balladour. O el conservador Chirac amb el socialista Jospin.

Jean Luc Mélenchon ja s'ha postulat, des de la nit electoral de les presidencials, per ocupar el Palau de Matignon, la seu del primer ministre. On verra.

 

ARXIVAT A:
FrançaEmmanuel MacronEleccions França 2022
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut