La llei d'amnistia encara les esmenes: què són i per a què serveixen?

Va ser un element determinant per permetre la investidura de Pedro Sánchez i ho serà, també, per garantir l'estabilitat de l'actual legislatura espanyola. La llei d'amnistia continua avançant en la seva tramitació i, a partir de la setmana que ve, afrontarà una fase clau. La norma se sotmetrà al segon examen parlamentari: la votació de les esmenes. Què és una esmena? La presentació d'esmenes forma part de l'elaboració de qualsevol llei i, en resum, consisteix a proposar canvis, afegits o eliminacions en el text que es pretén aprovar. L'amnistia ha estat un element clau en la investidura de Pedro Sánchez (Europa Press/Eduardo Parra) Tot i que sol ser el govern o un grup parlamentari qui planteja l'elaboració de la nova norma, la resta de la cambra legislativa on es debat té dret a dir-hi la seva i aquí és on entren en acció les esmenes, com explica el professor de dret constitucional Marco Aparicio: "La seva perspectiva sol ser de millora del text, d'anar més enllà de la proposta inicial o corregir qüestions plantejades, però també hi ha objeccions polítiques profundes, com és el cas de la llei d'amnistia." Els diferents grups parlamentaris poden plantejar quins canvis volen introduir i aquests es porten a votació. Si reben prou suport, la llei que s'aprovi haurà d'incorporar aquestes noves versions. Si no, el text es quedarà com estava. Esmenes a la totalitat Són les primeres esmenes a votar-se i les que volen anar més enllà i tombar, completament, la llei plantejada. Si s'aproven, el debat s'atura i la norma no tira endavant. Feijóo ha anunciat mesures polítiques i legals per aturar la llei d'amnistia (Europa Press/Eduardo Parra) Això és el que PP i Vox pretenen fer, a partir de la setmana vinent, amb la llei d'amnistia, com apuntava el líder dels populars, Alberto Núñez Feijóo: "Farem servir tots els recursos legals i democràtics que tinguem al nostre abast perquè no entri en vigor. Recorrerem davant de totes les instàncies nacionals i internacionals, polítiques i judicials. I enderrocarem el mur que aquest govern vol aixecar per dividir els espanyols en dos. Ho farem amb la Constitució." Tot i aquesta clara declaració d'intencions, per als dos partits de la dreta serà impossible aturar la proposta, perquè té el suport de la majoria de diputats del Congrés. Esmenes parcials La proposició de llei continuarà, doncs, el seu periple parlamentari i serà llavors quan els partidaris de l'amnistia, si volen, tindran l'oportunitat per retocar el redactat. Són les anomenades esmenes parcials, que es debaten en comissió. Félix Bolaños i Oriol Junqueras van acordar la llei d'amnistia a Barcelona (ACN) Esquerra està estudiant si n'incopora alguna per assegurar que tots els implicats en l'1 d'octubre queden ben coberts, com explica la portaveu del partit Raquel Sans: "Estem oberts, des del primer dia, a poder presentar esmenes que millorin la llei. Però tota la negociació d'aquesta llei d'amnistia es farà amb la màxima discreció possible." Votades totes les esmenes, l'últim debat sobre l'amnistia al Congrés està previst que arribi a finals d'aquest mes. Quan la cambra baixa hi doni llum verda, el text saltarà al Senat, on el PP té majoria absoluta i, per tant, la capacitat de retenir-lo dos mesos. Un cop superat aquest bloqueig, la llei tornarà al Congrés perquè la majoria hi doni l'aval definitiu. S'espera que sigui cap al mes d'abril. El PP podria retenir la llei d'amnistia durant dos mesos al Senat (EFE/Sergio Pérez) Un instrument de participació El jurista Marco Aparicio recorda que tots els partits poden presentar les esmenes que considerin i això les converteix en un element central de la dinàmica política i parlamentària. "Forma part del joc i del debat i és interessant, perquè els grups parlamentaris, que representen un conjunt de ciutadans que els han votat, han de mirar d'orientar políticament les decisions del Parlament. És la seva feina."

La llei d'amnistia encara les esmenes: què són i per a què serveixen?

Abans de la seva aprovació definitiva, els grups parlamentaris podran plantejar modificacions o fins i tot intentar tombar la norma