Una dona palestina abraça el cadàver de la seva neboda
La guanyadora del World Press Photo 2024 retrata la guerra de Gaza (Mohamed Salem/Reuters)

L'abraçada d'una gaziana a la neboda morta per un atac d'Israel, premi World Press Photo

Ja pots veure les millors fotos en cadascuna de les quatre categories que ha anunciat la Fundació World Press Photo

RedaccióActualitzat

Fotografies de les guerres de Gaza i Ucraïna, la migració a la frontera entre Mèxic i els Estats Units i les cures a persones amb demència a Madagascar són les guanyadores del Premi World Press Photo 2024. 

La Fundació ha anunciat aquest dijous les fotografies premiades, que es podran veure en exposició al CCCB del 8 de novembre al 15 de desembre, una cita que enguany compleix 20 anys. D'entre les imatges guanyadores per regions, s'ha escollit la millor en cada una de les quatre categories de millor fotografia del 2023.
 

La foto de l'any: una dona palestina abraça la seva neboda, morta per un míssil israelià

Una dona palestina a qui no es veu la cara sosté el cos de la seva neboda, morta per un míssil israelià a Khan Younis (Gaza), embolcallada en un sudari blanc. La nena, de cinc anys, va perdre la vida juntament amb la seva mare i germana mentre eren a casa seva.

Mohamed Salem és l'autor de la fotografia de l'any del World Press Photo, publicada per Reuters. El fotògraf palestí ja va guanyar aquest prestigiós premi el 2010 amb una altra imatge del mateix conflicte, fet que pel jurat evidencia "la contínua lluita pel reconeixement d'una qüestió tan urgent".

La història de l'any: les cures a la demència a Madagascar

Les cures d'una filla al seu pare amb demència a Madagascar han estat el tema guardonat en la categoria de reportatge gràfic de l'any. Paul Rakotozandriny, "Dada Paul" (91 anys), viu amb demència des de fa 11 anys. El cuida la seva filla Fara Rafaraniriana (41 anys), l'única d'entre els seus deu descendents que va identificar que el seu pare tenia alguna malaltia quan, un dia, va ser incapaç de trobar el camí a casa. 

Durant nou anys, ningú va saber que ell estava malalt i els fills van assumir que s'havia "tornat boig" o atribuïen els símptomes al consum excessiu d'alcohol. 

El reportatatge "Valim-babena" pren el nom d'un principi malgaix que s'utilitza per anomenar el deure dels fills adults d'ajudar els seus pares, com una expressió d'amor i de deute moral per la cura que els pares van posar en la seva criança. A Madagascar, l'OMS estima que unes 40.000 persones viuen amb Alzheimer, però la falta de consciència pública sovint estigmatitza les persones que mostren pèrdua de memòria i molts confonen els símptomes amb signes de bruixeria, possessió demoníaca o "bogeria". 

L'autora és la fotògrafa sud-africana Lee-Ann Olwage i la història, que forma part d'un projecte a llarg termini de l'autora sobre la demència, va ser publicada a GEO. Anteriorment, ja li va valer un World Press Photo regional en fotografies individuals el 2023.

Projecte a llarg termini: les migracions a Mèxic i el control fronterer

Les polítiques migratòries de Mèxic han canviat en els últims anys. S'han endurit progressivament i han col·laborat amb els Estats Units per negar asil, de manera que les barreres per a aquells que busquen refugi han augmentat. 

Les fotografies guardonades retraten com milers de persones han quedat encallades en ciutats frontereres mexicanes, esperant de manera indefinida en campaments improvisats, sota el control d'autoritats corruptes i càrtels de la droga,​ exposades a violència i condicions de vida precàries.

Ho plasma en imatges el fotògraf veneçolà Alejandro Cegarra amb el projecte "Els dos murs", per a The New York Times/Bloomberg. El jurat ha valorat l'experiència migratòria personal del fotoperiodista, que va migrar des de Veneçuela a Mèxic el 2017. El 2018 inicia un projecte que, segons el jurat, "ofereix una perspectiva sensible i centrada en l'ésser humà que posa en el punt de mira la voluntat i la resiliència dels migrants".


Format obert: la guerra d'Ucraïna des d'una perspectiva quotidiana

Un projecte web que inclou fotoperiodisme documental, poesia, il·lustració i música ha estat el seleccionat com a guanyador en la categoria de format obert. Amb l'estil d'un diari personal, la fotògrafa ucraïnesa Julia Kochetova mostra al món com és viure amb la guerra com una realitat quotidiana.

Amb aquest format multimèdia, l'autora defuig una explicació de la guerra basada en xifres i mapes i posa al centre l'experiència pròpia, cosa que "injecta una major emoció i simbolisme del que podrien transmetre les fotografies per si soles", segons el jurat.

Els quatre guanyadors globals dels World Press Photo 2024 han estat seleccionats entre els 24 guanyadors regionals, que al seu torn van ser triats entre més de 61.000 fotografies de 3.851 fotògrafs de 130 països.

 

Premi a l'espanyol Jaime Rojo per un reportatge sobre la recuperació de les papallones

El concurs també ha reconegut el treball del fotògraf espanyol Jaime Rojo, qui ha guanyat un World Press Photo 2024 en la categoria de Reportatge Gràfic de la regió d'Amèrica del Nord i Centreamèrica.

"Saving the monarchs" ("Salvant les monarca"), per a National Geographic, mostra com persones al Canadà, els Estats Units i Mèxic s'estan unint per ecuperar la població de papallones monarca que migra entre els seus països. Des de mitjan anys 90, la població d'aquestes papallones s'ha vist reduïda en un 80% a causa de l'expansió de l'agricultura industrial i, recentment, també del canvi climàtic.

ARXIVAT A:
MigracionsFotografia UcraïnaSalut MentalGuerra a Gaza
Anar al contingut