Llei d'amnistia: s'obre la porta als casos de lawfare amb la contundent oposició dels jutges

Ja queda poc, molt poc, per conèixer el redactat exacte de la llei d'amnistia. El sabrem quan el text es registri al Congrés per començar-ne la tramitació. Aquest redactat és clau, sobretot perquè seran els jutges els que hauran d'aplicar la normativa i la majoria d'ells ja s'han posicionat en contra. Per tant, cada paraula, cada coma, serà analitzada amb lupa per saber a qui afecta, exactament, la mesura de gràcia.
 

A qui podria afectar l'amnistia?

L'acord entre Junts i el PSOE respon aquesta pregunta de la següent manera:

"Aquesta llei ha d'incloure tant els responsables com els ciutadans que, abans i després de la consulta del 2014 i del referèndum del 2017, han estat objecte de decisions o processos judicials vinculats a aquests esdeveniments."

Per tant, quedarien amnistiades aquelles causes judicials relacionades amb la consulta del 9N i amb el referèndum de l'1 d'octubre. I en són unes quantes:

► Els exiliats: Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig (processats per desobediència i malversació agreujada); Clara Ponsatí i Marta Rovira (per desobediència).

► Les exiliades que han tornat: Anna Gabriel (pendent de judici per desobediència) i Meritxell Serret (condemnada per desobediència).

► Els 12 líders condemnats pel Suprem. Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Dolors Bassa que continuen inhabilitats. També Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Josep Rull, Joaquim Forn, Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila. Tot i que aquests últims tenen la condemna extingida, també se'ls aplicaria l'amnistia perquè esborra els antecedents penals.

► La mesa del Parlament de l'1-O, presidida per Carme Forcadell. Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet van ser condemnats per desobediència, però estan pendents de la sentència ferma del Suprem.

► La mesa del Parlament presidida per Roger Torrent. Torrent, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado van ser absolts de desobediència, però hi ha recurs pendent al Suprem.

► Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga, pendents de judici pels preparatius de l'1-O.

► Els 35 encausats pendents de judici al Tribunal de Comptes, la setmana que ve, el 17 de novembre. Inclou els presidents Artur Mas i Carles Puigdemont i membres dels seus governs. La Fiscalia els reclama 3,4 milions d'euros per l'organització del referèndum i per la promoció del procés a l'estranger.

► La trentena d'encausats pels preparatius de l'1-O al jutjat 13 de Barcelona. Inclou alts càrrecs de govern, empresaris i directius de mitjans de comunicació públics.

► Els síndics electorals de l'1-O. Jordi Matas, Marta Alsina, Josep Pagès, Tània Verge i Marc Marçal van ser absolts. Però la Fiscalia ho va recórrer i el judici s'ha de repetir.

► La desena d'alcaldes de l'1-O amb causes pendents. 

► Els manifestants amb causes obertes per l'1-O. Difícil de tenir una xifra d'afectats.

► Els 126 policies amb causes pendents per l'1-O.

► Els 12 encausats per l'operació Judes, per protestes relacionades amb el procés. L'Audiència Nacional els acaba d'enviar a judici per terrorisme.

► La vintena d'encausats a Volhov, complicadíssima causa que, en un principi, investigava si s'havien desviat diners públics per finançar el procés.

► Els encausats per Tsunami Democràtic, per les protestes posteriors a la sentència condemnatòria del Suprem. El titular del jutjat d'instrucció número 6 de l'Audiència Nacional, Manuel García-Castellón, veu indicis de terrorisme i ha citat a declarar, com a investigats, el president Carles Puigdemont i la secretària general d'ERC Marta Rovira.

I què passa amb els casos de lawfare?

El lawfare és la utilització de causes judicials per perseguir enemics polítics. Junts volia incloure aquests casos en la llei d'amnistia i ha estat un dels principals esculls en les negociacions amb el PSOE.

Finalment, el text acordat entre tots dos partits parla del lawfare, però d'una manera poc clara. Diu exactament això:

"Les conclusions de les comissions d'investigació d'aquesta legislatura es tindran en compte en l'aplicació de la llei d'amnistia en la mesura que es puguin derivar situacions compreses en el concepte lawfare o judicialització de la política, amb les conseqüències que, si s'escau, puguin donar lloc a accions de responsabilitat o modificacions legislatives."

És a dir, primer han de fer la feina aquestes comissions d'investigació. El president Puigdemont n'ha esmentat dues: la de l'espionatge massiu amb Pegasus i la de l'anomenada Operació Catalunya.

Després, si aquestes comissions conclouen que hi ha hagut casos de lawfare, aleshores s'estudiarà com s'aplica la llei d'amnistia.

No ha quedat clar res més. Però això ja ha suposat el rebuig frontal de totes les associacions de jutges, progressistes i conservadores, i també del govern dels magistrats, del Consell General del Poder Judicial. Tots consideren que aquest punt sobre el lawfare, si tira endavant, suposaria una intromissió en les competències de la justícia i un clar trencament de la separació de poders. També s'hi han sumat els jutges degans d'Espanya, en un comunicat.

En un comunicat, les quatre associacions més representatives dels jutges (l'Associació Professional de la Magistratura, l'Associació Judicial Francisco de Vitoria, Jutgesses i Jutges per la Democràcia i el Fòrum Judicial Independent) sostenen això:

"Això podria suposar, a la pràctica, sotmetre a revisió parlamentària els procediments i les decisions judicials amb una evident intromissió en la independència judicial i un trencament de la separació de poders."

En la mateixa línia, s'ha pronunciat el Consell General del Poder Judicial (CGPJ):

"Això implica potencialment sotmetre a revisió parlamentària decisions emmarcades en l'exclusivitat de l'àmbit de competència dels nostres Tribunals que, d'altra banda, entenem que es van produir de forma plenament d'acord a la legalitat aleshores vigent."

Després d'aquest rebuig per part dels jutges, el PSOE ha matisat. Ha explicat que, l'acord amb Junts, inclou reactivar comissions d'investigació al Congrés sobre l'espionatge amb Pegasus i l'anomenada Operació Catalunya. Però insisteix que, en cap cas, no s'esmenaran resolucions judicials. Segons el PSOE, aquestes comissions només faran recomanacions de mesures concretes o legislatives.

Un cop aprovada, com s'aplicaria l'amnistia? 

En principi, la llei d'amnistia l'hauria d'aplicar cada jutge en la causa que porti sobre el procés. És a dir, el magistrat del Suprem, Manuel Marchena, amb els líders empresonats i ara indultats parcialment. O el jutge també del Suprem, Pablo Llarena, pel que fa a l'expresident Carles Puigdemont; tot i que aquest magistrat ha dit que, d'acord amb la interpretació que ell fa de la llei, l'aplicació de l'amnistia també dependria de Marchena.

En qualsevol cas, si algun d'aquests jutges té qualsevol dubte sobre si el redactat de la llei és constitucional o no, pot fer arribar la pregunta a la màxima autoritat en la matèria: el Tribunal Constitucional.

És el que es coneix com a qüestió d'inconstitucionalitat. I se'n podrien presentar tantes com jutges que hi ha amb causes relacionades amb el procés.

En aquest cas, tot el procediment s'aturaria. Tot i que l'amnistia fos publicada al BOE i estigués oficialment en vigor, no quedaria aplicada formalment fins que el jutge ho determinés en cada cas. I el magistrat no podria prendre aquesta decisió fins que el Constitucional no es pronunciés sobre la qüestió d'inconstitucionalitat presentada.

Així queda recollit en l'article 35 de la llei orgànica 2/1979 del Tribunal Constitucional:

"El plantejament de la qüestió de constitucionalitat originarà la suspensió provisional de les actuacions en el procés judicial fins que el Tribunal Constitucional es pronuncïi sobre l'admissió. Un cop tingui lloc l'admissió, el procés judicial seguirà suspès fins que el Tribunal Constitucional resolgui definitivament la qüestió."

Ara bé, la suspensió de tot el procediment també permetria diferents interpretacions. La llei d'amnistia no podria aplicar-se. Però es podria detenir el president Puigdemont si tornés? Tampoc no està gens clar perquè, com hem dit, tot el procediment quedaria aturat. Això també podria incloure totes les ordres de detenció.

Per tant, entrem en dies d'incertesa. Dies de dimensió judicial desconeguda.