ANÀLISI

Per dos vots

Enllaç a altres textos de l'autor

Xavier Bosch

Director i presentador del programa "Àgora", de TV3

Actualitzat
Des que fa dues temporades em vaig fer càrrec de l'"Àgora", vam saber que, a cada tema que tocàvem, ens quedaria molta informació (bona, curiosa o impactant) que no tindríem temps de tractar en l'estona que destinéssim, per exemple, a interpretar els resultats de les eleccions municipals. Així, vam decidir que donaríem informació complementària en un segon nivell de comunicació.

De tant en tant, per la pantalla aniríem donant xifres i dades que valen la pena que l'espectador conegui. Res de nou. No vam descobrir la sopa d'all. Ja fa temps que algunes retransmissions de futbol, abans del llançament d'un córner, expliquen quants gols de rematada de cap ha marcat aquell equip. Es tractava de fer el mateix, però en l'àmbit polític.

Ahir, per exemple, 24 hores després de tertúlies, diaris i programes especials explicant les eleccions municipals, calia trobar algunes dades que ningú no hauria dit o explicat. I en vam trobar una trentena de curioses que vam anar publicant en pantalla. Curiós, per exemple, que Trias serà alcalde de Barcelona amb 174.000 vots, gairebé la meitat dels vots que va treure Cullell l'any 87 i que no li van servir per guanyar. Ni els 276.000 vots de Miquel Roca tampoc van dur-lo a l'alcaldia. Curiós, i espaterrant, saber que ERC no entra a l'Ajuntament de Girona per dos vots. Només dos. Curiós observar que a Sant Fost, ERC i IC-V han tingut, exactament, el mateix nombre de vots: 224. Curiós que a Santa Maria d'Oló, el poble de la dona d'en Puigcercós, tots els regidors són d'Esquerra.

Deia Josep Pla que la petita història és la bona. Sí, també. Aquestes dades que vam publicar ahir serveixen per a la sobretaula d'un sopar amb amics. Però els grans titulars continuen sent els que fan rodar el món i, en aquest sentit, CiU mai havia tingut tant d'arrelament al territori com ara, el PSC té una crisi mai imaginada, ERC no troba la sortida del laberint autodestructiu i la xenofòbia, a Catalunya, queda reduïda al 2% dels vots. Per sort, un percentatge molt llunyà del que estem veient per una Europa que, a casa nostra, no marca tendència.
Anar al contingut