La Dra Emma Pomeroy i la Dra Lucía López-Polín amb la reconstrucció de la dona neandertal de 75.000 anys de la cova de Shanidar (Dra. Emma Pomeroy/Cambridge University)

Reconstrueixen la cara d'una dona neandertal amb 200 fragments d'un crani del tot aixafat

Ha fet falta més d'un any de feina per recompondre les restes òssies, d'uns 75.000 anys d'antiguitat, que es van trobar en una cova del Kurdistan iraquià

RedaccióActualitzat

Un equip d'investigadors britànics ha aconseguit reconstruir el rostre d'una dona neandertal d'uns 75.000 anys d'antiguitat gràcies a les restes trobades a la cova Shanidar, al Kurdistan iraquià.

Els treballs d'investigadors de la Universitat de Cambridge i de la de Liverpool per recuperar i posteriorment reconstruir el fòssil d'aquesta dona, batejada com "Shanidar Z", els ha liderat Lucía López-Polín. Ha estat una feina minuciosa de més d'un any, i és que calia recompondre els més de 200 fragments d'un crani completament aixafat i cobert de roques.


Una neandertal d'edat avançada

Els neandertals, extingits fa uns 40.000 anys, van conviure amb els Homo sapiens durant mil·lennis i se sap que ambdues espècies van hibridar. De fet, les poblacions actuals conserven una part d'ADN neandertal.

Segons una nova anàlisi, Shanidar Z era una dona gran per la seva època, d'uns 40 anys.

Com que els científics no disposaven dels ossos pelvians, l'equip es va basar en la seqüenciació de les proteïnes de l'esmalt dental per determinar-ne el sexe i gràcies al nivell de desgast s'ha pogut mesurar, també, l'edat. Algunes peces estaven desgastades fins a l'arrel.

Els científics estimen que feia uns 1,5 metres, cosa que reforçaria encara més la hipòtesi que era femella.


Un rostre familiar

L'aspecte de Shanidar Z podria resultar familiar, però la dra. Emma Pomeroy, paleoantropòloga de la Universitat de Cambridge, assegura que "els cranis neandertals i els humans tenen un aspecte molt diferent".

Algunes d'aquestes diferències són els enormes arcs superciliars que presenten els neandertals (una protuberància òssia situada a l'altura de les celles), l'absència de mentó i una part mitjana de la cara sortint que resulta en un nas molt prominent.


Una extracció complexa

L'extracció de les restes de Shanidar Z va ser un procés laboriós i delicat. El crani es trobava recobert de roques i totalment aixafat, segurament degut a un despreniment poc després de la seva mort.

L'acumulació de sediments durant desenes de milers d'anys va provocar que el crani es compactés tant que quan es va trobar només feia uns dos centímetres de gruix.

Abans de l'extracció, els arqueòlegs van deixar exposades les restes i les van consolidar amb productes especials similars a la cola per extreure-les en dotzenes de petits blocs.

Pomeroy explica que, un cop van rebre els blocs ossis a Cambridge van passar l'escàner per cadascun dels blocs d'ossos per poder extreure'ls de manera guiada. "Va ser com un trencaclosques 3D d'alt risc. Un sol bloc necessitava uns 15 dies per ser processat".

Finalment, el crani reconstruït va ser escanejat i imprès en 3D. Aquesta va ser la base perquè els paleoartistes Adrie i Alfons Kennis, afegissin capes de múscul i pell artificial per ressuscitar aquesta dona neandertal.

Tot el procés per recuperar el fòssil s'explica a "Secrets Of the Neanderthals", un documental de Netflix produït per la BBC.

ARXIVAT A:
CiènciaArqueologia
compartir a Whatsapp
Següent
Anar al contingut