Setmana clau per a la compra del Sabadell: quines opcions té l'entitat?

Són dies claus pel consell d'administració del Banc Sabadell, que ha de decidir si accepta o no l'oferta de compra que dimarts passat li va fer arribar el BBVA.

La pilota és ara a la teulada del consell d'administració del Sabadell, que està analitzant amb assessors i juristes quina resposta donar. Segons els detalls fets públics fins ara, el BBVA pagaria amb accions uns 12.000 milions d'euros per l'operació, entre un 20% i un 30% més del que valia en borsa dimarts passat.

A més, li ofereix una certa presència en el consell d'administració, mantenir la marca conjunta en alguns territoris i tenir una seu operativa a Sant Cugat. Són elements que pesaran a l'hora de decantar-se pels diversos escenaris que, segons els experts, hi ha sobre la taula.

Quines opcions té el Sabadell?

1. El Sabadell podria acceptar l'oferta del BBVA amb les condicions que els ha marcat l'entitat.
    
2. Acceptar l'oferta, però demanant una millora del preu i cobrar una part en metàl·lic, no només en accions.
    
3. Rebutjar l'oferta.

En cas que el Banc Sabadell decideixi no acceptar la proposta, el president dels assessors financers, Josep Soler, alerta que el BBVA sempre té la possibilitat de presentar una oferta de compra hostil:

"O sigui, una oferta de compra d'accions a tots els accionistes del Banc Sabadell a un preu determinat --que pot ser el que ha proposat ara o millorant-lo-- i oblidar-se de les negociacions. Seria anar directament als accionistes."

I això ningú s'atreveix a pronosticar com podria acabar. És deixar la decisió en mans de grups d'accionistes que, en el cas del Sabadell, no té un nucli dur d'inversors amb capital suficient per poder decantar l'oferta.

En el cas de no acceptar l'oferta, Josep Soler, conseller de l'Associació Europea d'Assessors Financers, dibuixa altres escenaris. Creu que el Sabadell podria optar per buscar un altre banc espanyol o, fins i tot, esperar un temps que les fusions entre bancs europeus agafin impuls i acabar sent la joia desitjada per una entitat d'un altre país.

L'objectiu: guanyar mida i sumar negocis

Aquesta ha estat la carrera dels últims anys dels bancs espanyols, però a diferència d'ara, sovint es feia amb entitats que arrossegaven problemes.

En el cas del BBVA i Sabadell l'operació es planteja en un moment en què tots dos formen part dels quatre grans bancs, estan forts i sumen beneficis. Per tant, la suma de les dues entitats donaria lloc a un banc molt més ben posicionat en el negoci espanyol, però també en altres països.

Pel catedràtic de la Universitat de València, Santiago Carbó, "el BBVA ja és un banc rellevant, ja té una gran presència a l'Amèrica Llatina o a Turquia, però es convertiria en el tercer de la UE en capitalització a borsa. I això li donaria una prestància molt important"

Josep Soler apunta també altres factors. "També és com una petita mesura de protecció perquè els bancs espanyols siguin protagonistes i, no tant, víctimes entre cometes, de possibles fusions transfrontereres", apunta.

Preveuen ara quan s'acabi d'ajustar del tot la Unió bancària, les autoritats europees esperonaran les fusions i compres entre bancs de diferents països. La intenció és generar una banca europea amb entitats sòlides i grans que puguin competir amb les dels Estats Units.

Més concentració, menys competència

Aquesta és la gran preocupació de clients i, sobretot, de les empreses si els dos bancs s'acaben convertint en un. A l'hora de demanar crèdits, renovar pòlisses, obtenir remuneració pels estalvis, negociar hipoteques o contractar productes, hi haurà una entitat menys on anar a buscar una oferta.

Però la concentració també comporta sempre reducció d'oficines. Santiago Carbó assegura que les autoritats hauran de vigilar --si s'acaba creant un banc més gran-- per evitar que augmenti l'exclusió financera, ja sigui per falta d'oficines en algunes zones o per les dificultats d'accés d'una part de la població a certes tecnologies.

Però tota compra o fusió comporta, associats, superposicions d'oficines en algunes ciutats o pobles que suposen tancaments i acomiadaments de treballadors.

Josep Soler considera que "tant BBVA com Sabadell són entitats molt importants a Catalunya i, per tant, si alguna comunitat autònoma patirà especialment --i això s'ha de dir clar-- serà Catalunya".

A més de les oficines, sindicats i experts coincideixen en el fet que l'impacte més important serà per als treballadors dels serveis centrals del Banc Sabadell. Precisament en aquest camp no es duplica la feina i, per tant, el banc comprador normalment les assumeix pràcticament amb la mateixa plantilla.

A més de Catalunya, una de les zones que pot sortir-ne també molt afectada és el País Valencià, on el Sabadell té molta implantació de negoci i oficines després d'haver-se quedat la CAM, la Caixa del Mediterrani. L'edifici històric de la CAM a Alacant és on l'any 2017 el Banc Sabadell va moure la seva seu social.

Les seus operatives i la marca

Josep Soler és contundent a l'hora de dir on hi hauria la seu del nou banc, almenys l'operativa i des d'on es marcaria la futura estratègia:

"Les dobles seus no existeixen. Aquí hi ha una gran seu del BBVA a Madrid i aquesta continuarà sent la gran seu important i única".

Pel catedràtic de la Universitat de València, seria bo que el BBVA no centralitzi tot el poder en una seu. "Tancar seus no seria l'estratègia idònia perquè seria un banc massa gran per tenir-ho tot centralitzat en una seu. Si tens una part del teu negoci a Catalunya o al País Valencià, el banc haurà també de tenir-hi una seu i, si estan especialitzades en determinats negocis, li poden aportar valor", afirma.

Respecte a la marca, el BBVA parlava de mantenir el nom Sabadell conjuntament amb el del BBVA en alguns territoris. És el mateix esquema que el BBVA ja va aplicar quan es va quedar Unnim (la suma de diverses caixes catalanes) i Catalunya Caixa.

Però la realitat és que la marca conjunta va durar un cert temps i al final s'ha acabat imposant la del BBVA a totes les oficines i els edificis corporatius.