Troben per casualitat tres partitures de la Patum, que tornaran a sonar 100 anys després

El músic berguedà Lluís Gual ha localitzat les partitures de tres balls de la Patum que havien quedat oblidats. En concret, es tracta de dos balls de Nans i un de Gegants que, tot i que s'havien arribat a tocar a la plaça, no es tocaven des d'abans de la Guerra Civil.

Fa més de 30 anys que no es localitzaven partitures "oblidades" de la Patum. La nova troballa la va fer Gual per casualitat a l'Arxiu Galdric Safont de Berga. "Sempre dic que aquestes partitures no les he trobat jo, m'han trobat elles a mi", subratlla el músic Lluís Gual.

Trobades per casualitat

Arran de l'enregistrament del CD "Lambert: La Patum de Berga", un projecte promogut des de la Cobla Berga Jove, el col·leccionista Ramon Miquel Safont, propietari i responsable de l'arxiu, va convidar el músic a consultar algunes partitures velles que li semblava que podien tenir interès. Gual va trobar, entre altres partitures i músiques de la festa que sí que han sobreviscut fins a l'actualitat, unes que no coneixia.

"La meva sorpresa va ser quan en dos documents provinents de fons diferents, vaig descobrir les partitures de tres balls que no s'interpreten actualment a la Patum." 

Els documents daten d'entre el 1925 i 1936. El primer ball va sortir d'unes partitures manuscrites per a piano titulades "Balls de la Patum" i signades per Conxita Comellas Casals. Els altres dos es trobaven en uns plecs de particel·les de l'Orquestra Lira Berguedana titulats "Balls primitius", sense cap referència a la Patum, explica Gual.

"Tot ja ho coneixíem, excepte un ball de nanos vells –està escrit com a ball de nanos, però pot servir per als gegants--. És un ball del qual jo no tenia constància. En el moment de veure la partitura vaig dir: 'Això és un ball que avui no es toca a la Patum'."

Ara, la Cobla Berga Jove les tornarà a interpretar, durant el concert "Lambert: La Patum de Berga", el diumenge 21 d'abril al Teatre Municipal de Berga i el dia 27 d'abril a l'Ametlla de Merola.

Més de 30 anys sense cap "novetat oblidada"

Gual destaca la importància d'aquesta troballa, ja que l'última vegada que es van incorporar peces retrobades a la música de la Patum va ser l'any 1993.

"Va ser de la mà de Ricard Cuadra, que va ser el gran renovador de la música de la Patum de final del segle XX i a qui li devem molta, molta de la música que s'interpreta ara a la Patum."

El compositor berguedà Ricard Cuadra Camprubí (Berga 1951-1997) va organitzar el concert "Patum: música oblidada", i va aconseguir reintroduir a la festa músiques que havien estat arraconades pel pas dels anys.

Qui era l'autora Conxita Comellas Casals?

Un fet que sorprèn és que la compositora dels arranjaments per a piano d'algunes de les partitures trobades i dels balls inèdits sigui una dona de principis del segle XX. Gual explica que Conxita Comellas i Casals va néixer a Barcelona i va morir a Berga el 1997.

"Era d'una família benestant, amb certa inclinació cap a la música, --no eren professionals--, i a casa seva hi havia un piano. La seva mare, abans de començar el segle XX, havia estudiat piano i també va ser el cas de la seva filla. I pels motius que fossin, en la seva joventut volia tocar música de la Patum."

No se sap si els arranjaments i la composició van ser encarregats per algú o els va fer per iniciativa pròpia. Potser no seria forassenyat pensar que els arranjaments que el mestre Joan Baptista Lambert va fer de la música de la Patum el 1930 hi tinguessin res a veure. La casualitat ha fet coincidir la troballa amb l'enregistrament del CD amb la música de la Patum de Lambert.

Els arranjaments del mestre Lambert

Tots els patumaires saben de memòria les "cançons" de la Patum, però de músiques de la Patum se n'han fet moltes i només unes quantes, les més apreciades pel públic, s'han fet populars i ressonen a la festa any rere any.

Actualment, la música és una part imprescindible de la festa, però s'ha de tenir en compte que és un element relativament modern. Excepte la música de l'Àliga, que data del segle XVIII, la pràctica totalitat de les melodies van ser introduïdes a la festa a finals del segle XIX i principis del XX.

A principis del segle passat, l'Ajuntament de Berga va encarregar al compositor i pedagog Joan Baptista Lambert (1884-1945), que fes els arranjaments de la música de la Patum per a banda.

Durant les festes de Corpus de l'any 1930, la Banda dels Mossos d'Esquadra de Barcelona –que dirigia el mateix Lambert– va estrenar els seus arranjaments de la Patum enmig d'una sonora xiulada de tota la plaça de Sant Pere, expliquen els promotors del que és el primer enregistrament professional dels arranjaments de Lambert.

"Els patumaires, acostumats a uns arranjaments molt pobres musicalment, no van saber copsar la riquesa dels arranjaments de Lambert, que van ser arraconats durant pràcticament 60 anys."

Malgrat que Ricard Cuadra finalment va aconseguir introduir-la a la festa, "quan amb la Cobla Ciutat de Berga van recuperar els arranjaments de Lambert a la plaça, els patumaires van tornar a respondre amb una altra xiulada", afegeixen.

Encara molt per trobar

La llarga història de la Patum, per molt que sembli als berguedans que és una festa immutable, demostra que s'ha sabut adaptar a segles d'evolució popular, traient i posant elements, i cada cop en sabem coses noves.

El col·leccionista Ramon Miquel Safont diu: "Aquestes partitures demostren que encara no ho sabem tot sobre la Patum, sobre la ciutat i sobre les nostres festes". "Estem parlant d'una festa molt antiga i només en coneixem la part moderna", subratlla.

"Qualsevol descobriment que tingui a veure amb la Patum és important per petit que sigui, ja no només per als berguedans, sinó perquè és una festa reconeguda com a patrimoni immaterial de la humanitat per la Unesco", subratlla Gual.