Madrid

ETA reapareix després de nou mesos d'alto el foc amb un atemptat a Barajas que ha deixat dos desapareguts i diversos ferits lleus

Actualitzat a les 16:58 h   08/01/2007

ETA ha trencat l'alto el foc amb una furgoneta bomba que la policia ha fet explotar de forma controlada a l'aparcament de la terminal T4 de l'aeroport de Barajas. Abans, fins a tres trucades havien alertat de la col·locació de l'explosiu, l'última de les quals ha atribuït l'acció a la banda terrorista. La policia ha tingut temps de desallotjar la zona i acordonar-la però, tot i això, Interior ha comunicat que hi ha dues persones desaparegudes. Els treballs per localitzar-les són molt lents ja que la gran quantitat de runa fa que sigui impossible accedir a la planta de l'explosió. L'atemptat ha desfermat el caos a l'aeroport i ha obligat a suspendre el tràfic aeri durant unes hores.

El fracàs de les treves anteriorsEl d'avui seria el primer atemptat de la banda terrorista després de la treva actual. També seria el primer cop que ETA trenca una treva sense comunicar prèviament les seves intencions i arribaria només 24 hores després que Rodríguez Zapatero va mostrar el seu optimisme respecte al procés de pau.

La història de les negociacions o converses amb ETA és la d'un fracàs continuat. Després d'un alto el foc o una treva de l'organització terrorista sempre hi ha hagut un procés de contactes i diàleg que s'ha acabat trencant amb nous atemptats i més víctimes.

Durant la treva del setembre del 98 a finals del 99, el president del govern espanyol, José María Aznar, va enviar com a interlocutors a Suïssa i a Burgos el secretari de la Presidència, José Antonio Zarzalejos, i el de Seguretat, Ricardo Martí Fluxá, que es van reunir amb el dirigent etarra Mikel Albizu, "Antza". El procés, en el qual va mitjançar l'aleshores bisbe de Zamora Juan María Uriarte, va néixer tocat per la desconfiança que a Aznar i al Partit Popular els va generar el Pacte de Lizarra, firmat dies abans de la treva per tots els partits nacionalistes d'Euskadi.

En l'etapa de govern socialista de Felipe González, a finals del 80, hi va haver les anomenades "converses d'Alger", protagonitzades pel secretari d'estat per a la Seguretat, Rafael Vera, i el deportat Eugenio Etxebeste, "Antxon". ETA va anar augmentant les exigències, la treva es va prorrogar fins a tres cops pels alts i baixos de les trobades, i finalment l'assassinat d'un militar va posar punt final als contactes.

El govern d'Adolfo Suárez, d'Unió del Centre Democràtic, és l'etapa en què les negociacions acaben amb uns resultats més palpables. L'any 81, ETA va declarar una treva d'un any per frenar nous riscos d'involució militar com el del 23-F. Les converses amb l'aleshores ministre de l'Interior, Juan José Rosón, van culminar amb la dissolució d'ETA politicomilitar i la reinserció de molts dels seus presos.

El diàleg del govern espanyol i ETA en democràcia ha generat sempre molta esperança, la de la fi del terrorisme i la violència, però, fins ara, la pau sempre ha acabat frustrant-se.