Madrid

ETA reapareix després de nou mesos d'alto el foc amb un atemptat a Barajas que ha deixat dos desapareguts i diversos ferits lleus

Actualitzat a les 16:58 h   08/01/2007

ETA ha trencat l'alto el foc amb una furgoneta bomba que la policia ha fet explotar de forma controlada a l'aparcament de la terminal T4 de l'aeroport de Barajas. Abans, fins a tres trucades havien alertat de la col·locació de l'explosiu, l'última de les quals ha atribuït l'acció a la banda terrorista. La policia ha tingut temps de desallotjar la zona i acordonar-la però, tot i això, Interior ha comunicat que hi ha dues persones desaparegudes. Els treballs per localitzar-les són molt lents ja que la gran quantitat de runa fa que sigui impossible accedir a la planta de l'explosió. L'atemptat ha desfermat el caos a l'aeroport i ha obligat a suspendre el tràfic aeri durant unes hores.

Adéu sense comunicat previ a un procés de pau complicatETA ha fet bones les seves amenaces de trencar l'alto el foc abans d'acabar l'any o pels volts de les festes de Nadal. El que ha sorprès és que no hagi oficialitzat aquest trencament, com ja havia passat en altres ocasions, que arriba només 24 hores després que José Luis Rodríguez Zapatero va mostrar el seu optimisme respecte al procés de pau. Amb aquest cotxe bomba es posa fi a l'alto el foc que la banda armada ha mantingut durant nou mesos, no sense moments de tensió.

Les detencions al sud de França i el robatori de 350 pistoles en aquell país han constatat que, tot i l'alto el foc, ETA s'ha continuat rearmant durant aquests mesos. Queda lluny ja, l'esperançador comunicat on ETA deixava les armes i es mostrava disposada a obrir una nova etapa. Lògicament, l'anunci va obrir grans expectatives, que es confirmaven després de la reacció de Batasuna als primers actes de kale borroka. El govern espanyol va voler canalitzar, ràpidament, la nova situació.

A Euskadi, es van iniciar els contactes polítics, avalats després pel Tribunal Suprem, per crear una taula de partits bascos amb la incorporació de Batasuna, que hauria de ser legal després de renegar de qualsevol tipus de violència.

Però les coses es torcen a partir de l'estiu. El govern de Zapatero no compta amb la complicitat de part de la judicatura. La condemna per escriure uns articles al pres etarra Iñaki de Juana Chaos, que fa dues vagues de fam, s'afegeix a altres imatges inquietants en el front penitenciari, com les de presos d'ETA fent burla a la sala de judici o desafiant amb la mirada algunes de les seves víctimes. L'augment de la kale borroka és significatiu i no tornen a arribar més gestos de Batasuna. Ben al contrari, uns encaputxats amenacen, a finals de setembre, a través del diari "Gara", de reprendre la lluita armada, i els contactes polítics a Euskadi entren en via morta.

Zapatero adverteix el món abertzale que no hi haurà avenços si la violència continua. Des de Batasuna, la visió és oposada i acusen del bloqueig l'immobilisme del govern espanyol. Paral·lelament, la política espanyola no ha aconseguit, durant aquests mesos, el nivell de serenor necessari i l'oposició al procés del PP durant aquests mesos ha estat frontal.

La polarització s'ha traduït també al carrer, on hem vist multitudinàries marxes en contra de la negociació amb ETA convocades per l'Associació de Víctimes del Terrorisme i manifestacions igualment multitudinàries del món abertzale per demanar més moviments al govern.