Cronologia i evolució de l'organització terrorista

Actualitzat a les 21:53 h   20/10/2011

Al llarg dels seus 50 anys d'existència, les accions terroristes d'ETA han segat la vida de prop d'un miler de persones. L'última víctima mortal és un gendarme francès mort en un tiroteig al país veí el 2010. A Espanya, les darreres víctimes mortals són dos guàrdies civils morts en un atemptat amb cotxe bomba a Mallorca el 2009, últim any en què hi ha hagut atemptats de la banda a l'Estat i també el que marca l'inici de diversos passos cap a un procés de pacificació al País Basc que va acompanyat d'una creixent pressió policial que porta a un progressiu debilitament de la banda.

Any 2008 (I)
- El 8 de febrer de 2008 una bomba amb 15 quilos d'explosius esclata als Jutjats de Bergara, a Guipúscoa, minuts després que una trucada anònima avisés als bombers de la seva col·locació. L'explosió va provocar danys importants.

- El 23 de febrer una bomba, amb tres o quatre quilos d'explosius, esclata a les instal·lacions d'un repetidor de televisió situat al turó Arnotegi, a prop de Bilbao, provocant importants danys materials. L'Ertzaintza va considerar que es tractava d'una bomba-trampa contra la policia autonòmica. L'explosió va tenir lloc quan un robot que examinava l'artefacte el va tocar.

- La matinada del 29 de febrer un artefacte confegit amb dos o tres quilos d'explosiu va esclatar a la porta d'entrada de la Casa del Poble, la seu del PSE-EE, a la localitat de Deria, a Biscaia, sense provocar víctimes mortals.

- Al migdia del 7 de març, dos dies abans de les eleccions generals, un pistoler d'ETA dispara diversos trets per l'esquena contra l'exregidor socialista d'Arrasate, de 42 anys, Isaías Carrasco Miguel. La seva dona i la seva filla intenten reanimar-lo, però Carrasco morirà poc després a l'hospital. Ell és la primera víctima mortal d'ETA el 2008.

- Però la banda continua disposada a demostrar la seva força i el 21 de març fa esclatar un cotxe bomba davant la caserna de la Guàdia Civil de Calahorra. La banda terrorista alerta de la col·locació de la bomba, cosa que permet desallotjar la caserna. Tot i això, l'explosió provoca ferides a un agent i quantiosos desperfectes.

- La matinada del 17 d'abril una bomba explota a la seu socialista del barri de La Peña, a Bilbao, i fa sis ferits.

- El 14 de maig, la banda terrorista torna a matar. El guàrdia civil Juan Manuel Piñuel, de 41 anys, casat i amb un fill, passa a engrossir la llista de víctimes mortals d'ETA. Quatre agents més resulten ferits en l'explosió d'una furgoneta bomba a les portes de la caserna de Legutiano. La bomba explota sense previ avís de la banda.

- El 19 de maig ETA torna a fer una demostració de força. Aquest cop, però, una trucada en nom d'ETA avisa de la col·locació d'un l'explosiu al passeig marítim de Getxo i la policia té temps de desallotjar la zona. Això evita una matança. Tot i això, l'explosió provoca importants danys materials el dia abans de la reunió entre el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i el lehendakari, Juan José Ibarretxe.

- De la reunió de més de dues hores que mantenen tots dos dirigents el 20 de maig no en surt res més que la confirmació del desacord total. Ibarretxe acusa Zapatero de pensar només en les eleccions al País Basc i el president espanyol respon que el seu pla no té el suport de la majoria dels bascos i no respecta els procediments constitucionals i, per tant, no pot tirar endavant. Tot plegat, un diàleg de sords.