Cronologia i evolució de l'organització terrorista

Al llarg dels seus 50 anys d'existència, les accions terroristes d'ETA han segat la vida de prop d'un miler de persones. L'última víctima mortal és un gendarme francès mort en un tiroteig al país veí el 2010. A Espanya, les darreres víctimes mortals són dos guàrdies civils morts en un atemptat amb cotxe bomba a Mallorca el 2009, últim any en què hi ha hagut atemptats de la banda a l'Estat i també el que marca l'inici de diversos passos cap a un procés de pacificació al País Basc que va acompanyat d'una creixent pressió policial que porta a un progressiu debilitament de la banda.

- Poques hores després d'aquesta trobada, una important operació policial permet desarticular el que segons la policia és la cúpula d'ETA. És l'eficaç resposta policial a les últimes accions terroristes a Legutiano i Getxo. A les 11 de la nit del 20 de maig es deté a Bordeus el considerat número u d'ETA, Francisco Javier López Peña, àlies "Thierry", juntament amb tres presumptes etarres més: Ainhoa Ozaeta Mendiondo -que seria la veu femenina que va anuniciar l'alto el foc-, l'exparlamentari de Batasuna Jon Salaberria i Igor Suberbiola, que va ser militant de les organitzacions abertzales juvenils Jarrai i Haika.

El matí del 21 de maig l'operació continua oberta i encara es detenen dues persones més. El primer, José Antonio Barandiaran Ezama, que va ser alcalde per Euskal Herritarrok de la localitat guipuscoana d'Andoain entre el 1999 i el 2003. I poc després cau una sisena persona, l'arrendatari del pis on vivien els etarres.

- Poques setmanes després, la Guàrdia Civil detenia Arkoitz Goikoetxea, coordinador del "complex Biscaia" i un dels responsables de la col·locació de l'artefacte explosiu de Legutiano. Segons la declaració posterior a la detenció, entre els objectius del comando hi havia l'exdiputat general d'Àlaba Ramón Rabanera o el regidor socialista d'Eibar Benjamín Atutxa, al qual volien segrestar i assassinar, tal com ETA ja havia fet amb Miguel Ángel Blanco. ETA continua intentant posar cadàvers damunt d'una hipotètica mesa de negociació.

- La tercera víctima mortal de l'any arriba el 22 de setembre, després d'una cadena de tres atemptats en 24 hores. Es tracta del brigada Luis Conde, de 46 anys. En aquesta ocasió, l'organització terrorista fixa l'objectiu a la localitat càntabra de Santoña. Col·loca un cotxe bomba contra l'acadèmia militar de la localitat, on vivia Conde. Un altre militar queda ferit. La cadena d'atemptats, amb aquest final mortal, coincideix amb l'ofensiva judicial contra l'esquerra abertzale. Només uns dies abans, el Suprem deixa fora de la llei les seves marques polítiques: Acció Nacionalista Basca i el Partit Comunista de les Terres Basques.