Cronologia i evolució de l'organització terrorista

Actualitzat a les 21:53 h   20/10/2011

Al llarg dels seus 50 anys d'existència, les accions terroristes d'ETA han segat la vida de prop d'un miler de persones. L'última víctima mortal és un gendarme francès mort en un tiroteig al país veí el 2010. A Espanya, les darreres víctimes mortals són dos guàrdies civils morts en un atemptat amb cotxe bomba a Mallorca el 2009, últim any en què hi ha hagut atemptats de la banda a l'Estat i també el que marca l'inici de diversos passos cap a un procés de pacificació al País Basc que va acompanyat d'una creixent pressió policial que porta a un progressiu debilitament de la banda.

Any 2008 (III)

Només 12 dies després de l'assassinat de Luis Conde la banda torna a atemptar. En aquesta ocasió fa esclatar un artefacte a les portes dels jutjats de Tolosa. Un guàrdia de seguretat de l'edifici aconsegueix sortit instants abans de l'explosió i salva la vida "de miracle", segons les paraules del conseller basc de Justícia. Dies després, el 20 d'octubre, la banda terrorista provoca el pànic a la Universitat de Navarra. Un cotxe bomba esclata en ple matí al pàrquing de la universitat. Miraculosament no hi ha víctimes mortals. Vint-i-una persones resulten ferides lleus i l'explosió calcina diversos vehicles. L'avís anunciant la bomba només alerta de la col·locació d'un artefacte a un campus universitari, sense especificar cap ciutat. Oblit o intencionat, aquesta omissió fa que l'atemptat sorprengui la comunitat universitària en plena activitat.

- Ja al novembre, i a punt de complir 50 anys, ETA fa públic un comunicat a través del diari "Gara", en què reivindica 10 atemptats i adverteix que no es quedarà de "braços plegats" davant l'atac a Euskal Herria.

- Abans d'acabar l'any, la banda torna a matar. El 4 de desembre acaba amb la vida de l'empresari basc Ignacio Uría Mendizábal. La víctima rep dos trets, un al cap i un al pit, quan sortia d'un aparcament. Els serveis sanitaris no poden fer res per salvar-li la vida. La víctima és el responsable d'Altuna i Uría, una de les constructores de la Y ferroviària basca, que és un dels objectius prioritaris d'ETA.