Cronologia i evolució de l'organització terrorista

Actualitzat a les 21:53 h   20/10/2011

Al llarg dels seus 50 anys d'existència, les accions terroristes d'ETA han segat la vida de prop d'un miler de persones. L'última víctima mortal és un gendarme francès mort en un tiroteig al país veí el 2010. A Espanya, les darreres víctimes mortals són dos guàrdies civils morts en un atemptat amb cotxe bomba a Mallorca el 2009, últim any en què hi ha hagut atemptats de la banda a l'Estat i també el que marca l'inici de diversos passos cap a un procés de pacificació al País Basc que va acompanyat d'una creixent pressió policial que porta a un progressiu debilitament de la banda.

Any 2009
El primer atemptat del 2009 arriba el 16 de gener. Un artefacte esclata en un repetidor a la població guipuscoana d'Hernani, i l'Ertzaintza localitza dues motxilles trampa amb 10 quilos d'explosius preparades per esclatar quan s'hi acostessin els agents. Finalment, només hi va haver danys materials provocats pel primer artefacte.

Gairebé un mes després, el 9 de febrer, ETA repareix amb la col·locació d'un cotxe bomba al Campo de las Naciones de Madrid, al davant de la seu de la constructora Ferrovial Agromán, empresa que té adjudicada la construcció de la línia de tren d'alta velocitat al País Basc. L'explosió deixa un cràter de tres metres, però no va provocar ferits, ja que la policia té temps d'acordonar la zona després de rebre diverses trucades avisant de l'atemptat. L'explosió es produeix només unes hores després que el Tribunal Suprem anul·li les llistes presentades per Askatasuna i D3M a les eleccions autonòmiques de l'1 de març.

Dies després, un bomba esclata a la seu del Partit Socialista d'Euskadi a Lazkao, Guipúscoa. L'artefacte, que conté entre 5 i 10 quilos de material explosiu, causa greus danys materials al local de la formació política i en els habitatges de la zona.

El 26 de març, la banda atempta contra l'empresari Juan Manuel Arana, president de l'empresa Astilleros de Murueta. L'explosió només produeix danys mateirals.

6 de maig. L'endemà de la investidura del socialista Patxi López com a lehendakari. ETA respon amb la col·locació d'un artefacte en un repetidor al municipi de Guriezo, a Cantàbria.

El mes següent, el 19 de juny, arriba el primer atemptat amb víctima mortal de l'any. L'inspector de policia Eduardo Puelles perd la vida en l'explosió d'una bomba lapa col·locada al seu automòbil a Arrigorriaga.

El 10 de juliol, ETA atempta contra la seu del Partit Socialista a Durango amb una bomba que no fa ferits, però obliga a desallotjar una quarentena de veïns.

Dies després, el 29 de juliol, la banda reapareix amb una bomba davant la caserna de la Guàrdia Civil de Burgos. Aquest cop no hi ha trucada alertant de l'atemptat. 200 quilos d'explosius fan 48 ferits lleus i importants danys materials.

Només 24 hores després d'aquell atemptat fallit, ETA aconsegueix matar, el 30 de juliol, dos guàrdia civils en una caserna de Calvià, a Palma de Mallorca.