Cronologia i evolució de l'organització terrorista

Actualitzat a les 21:53 h   20/10/2011

Al llarg dels seus 50 anys d'existència, les accions terroristes d'ETA han segat la vida de prop d'un miler de persones. L'última víctima mortal és un gendarme francès mort en un tiroteig al país veí el 2010. A Espanya, les darreres víctimes mortals són dos guàrdies civils morts en un atemptat amb cotxe bomba a Mallorca el 2009, últim any en què hi ha hagut atemptats de la banda a l'Estat i també el que marca l'inici de diversos passos cap a un procés de pacificació al País Basc que va acompanyat d'una creixent pressió policial que porta a un progressiu debilitament de la banda.

Any 2011
Després dels diversos senyals que al llarg del 2010 apunten cap a un anunci d'alto el foc permanent de la banda, és el 10 de gener del 2011 quan arriba el comunicat d'ETA, un comunicat que parla d'alto el foc "permanent, general i verificable internacionalment". El comunicat és rebut amb la cautela habitual, però el següent pas no triga a arribar. El 7 de febrer, l'esquerra abertzale presenta una formació que rebutja la violència, "inclosa la d'ETA". Sortu, però, no tirarà endavant. El govern espanyol els considera continuadors de Batasuna i porta la inscripció del partit al Suprem, que els prohibeix.

El 27 de març, arriba un nou comunicat d'ETA. La banda es mostra disposada ara a "acceptar un mecanisme de verificació informal" de l'alto el foc "permanent i de caràcter general" anunciat el 10 de gener. El 4 d'abril l'esquerra abertzale presenta Bildu, nova marca de Sortu. La seva primera acció és rebutjar un tiroteig amb presumptes etarres a França en què un gendarme resulta ferit, en considerar que vulnera l'acord de Gernika. La mateixa ETA s'atribueix el tiroteig però el qualifica d'"acció involuntària".

Bildu presenta 300 candidatures i assegura complir la legalitat. Després d'un periple judicial, la formació aconsegueix poques hores abans de l'inici dels comicis el permís per participar-hi, i obté uns bons resultats.

El 23 de setembre el col·lectiu majoritari de presos d'ETA se suma a l'acord de Gernika, un pas significatiu que precedeix un nou comunicat de la banda en què anuncia la seva disposició a col·laborar amb la comissió internacional que ha de verificar l'alto el foc.

A poques setmanes de les eleccions generals se celebra al País Basc la conferència internacional per promoure la resolució del conflicte al País Basc, un pas més que fa créixer els rumors sobre un possible anunci imminent de la fi definitiva d'ETA. Les sospites es confirmaven només uns dies després, el 20 d'octubre, quan ETA anuncia en un comunicat el "cessament definitiu de l'activitat armanda".