Actualitzat a les
21:53 h
20/10/2011
Al llarg dels seus 50 anys d'existència, les accions terroristes d'ETA han segat la vida de prop d'un miler de persones. L'última víctima mortal és un gendarme francès mort en un tiroteig al país veí el 2010. A Espanya, les darreres víctimes mortals són dos guàrdies civils morts en un atemptat amb cotxe bomba a Mallorca el 2009, últim any en què hi ha hagut atemptats de la banda a l'Estat i també el que marca l'inici de diversos passos cap a un procés de pacificació al País Basc que va acompanyat d'una creixent pressió policial que porta a un progressiu debilitament de la banda.
Anys 70
1970
Té lloc l'anomenat Procés de Burgos, contra 16 membres de la banda. Sis d'aquests són condemnats a mort. La banda segresta el cònsol alemany a Sant Sebastià, Eugen Beihl, per obtenir ressò internacional i pressionar el règim franquista. Finalment, el dictador commuta les condemnes a mort.
1972
VI Assemblea d'ETA, convocada pel sector trotskista, que acaba abandonant l'organització per fusionar-se amb la Lliga Comunista Revolucionària (LCR).
1973
El 20 de desembre, ETA asassina el president del govern, l'almirall Luis Carrero Blanco, en un espectacular atemptat a Madrid. El vehicle oficial on viatjava el president espanyol salta pels aires al carrer Claudio Coello de Madrid.
1974
Primer atemptat massiu de la banda. Una bomba col·locada a la cafeteria Rolando del carrer Correo de Madrid mata 12 persones i en deixa ferides una vuitantena més. La repercussió d'aquesta acció derivarà en l'escissió de la banda en ETA militar (els seus membres aposten per la lluita armada radical) i ETA politicomilitar (partidaris de la violència selectiva combinada amb l'acció política).
1975
Afusellen els membres d'ETA Paredes Manot, àlies "Txiki", i Ángel Otaegi. L'infiltrat Mikel Lejarza, àlies el "Lobo", facilita la detenció de la plana major d'ETA politicomilitar.
1976
ETA politicomilitar celebra la VII Assemblea, on decideix separar la lluita armada d'una estructura política que es materialitza en el Partit per la Revolució Basca (EIA), precedent d'Euskadiko Ezkerra (EE).
1977
El 15 d'octubre de 1977, el govern espanyol decreta una llei d'amnistia que afecta els presos etarres empresonats durant la dictadura franquista, però que n'exclou aquells amb delictes de sang.
1978
Neix Herri Batasuna, mentre la Coordinadora KAS (Koordinadora Abertzale Socialista), enquadrada en el Moviment d'Alliberament Nacional Basc (MLNV), es constitueix com a força aglutinadora de l'esquerra abertzale.
