Actualitzat a les
21:53 h
20/10/2011
Al llarg dels seus 50 anys d'existència, les accions terroristes d'ETA han segat la vida de prop d'un miler de persones. L'última víctima mortal és un gendarme francès mort en un tiroteig al país veí el 2010. A Espanya, les darreres víctimes mortals són dos guàrdies civils morts en un atemptat amb cotxe bomba a Mallorca el 2009, últim any en què hi ha hagut atemptats de la banda a l'Estat i també el que marca l'inici de diversos passos cap a un procés de pacificació al País Basc que va acompanyat d'una creixent pressió policial que porta a un progressiu debilitament de la banda.
Anys 80
1980
ETA politicomilitar atempta contra polítics d'UCD (Unió del Centre Democràtic).
1981
La fusió d'EIA amb el PCE dóna lloc a Euskadiko Ezkerra (EE). El ministre de la UCD, Juan José Rosón, i la direcció d'EE pacten mesures de reinserció per a membres d'ETA. El sector més dur d'ETA politicomilitar, autodenominat VIII Assemblea, decideix escindir-se i continuar amb les accions armades, mentre que els denominats VII Assemblea s'encaminen cap a la dissolució.
1982
Desapareix ETA politicomilitar. Els partidaris de reiniciar la lluita armada remeten un comunicat al rotatiu "Egin" criticant Euskadiko Ezkerra.
1983
Naixement dels Grups Antiterroristes d'Alliberament (GAL). Els integrants del grup VIII Assemblea passen a denominar-se Milikis i molts entren a ETA militar.
1984
Detinguts a França diversos membres d'ETA que són lliurats a la policia espanyola a la frontera. Alguns, com Eugenio Etxebeste, "Antxon", són expulsats a tercers països amb l'objectiu que els GAL deixin d'actuar en territori francès.
1986
La direcció d'ETA ordena l'assassinat de la seva excompanya María Dolores González Katarain, "Yoyes".
1987
Mor Domingo Iturbe Abasolo, "Txomin", a Alger quan preparava les converses amb el govern espanyol. Eugenio Etxebeste, "Antxon", expulsat a l'Equador, el substitueix en les negociacions.
Atemptat contra l'Hipercor a Barcelona. Hi moren 21 persones.
Atemptat contra la caserna de la Guàrdia Civil a Saragossa. Moren 11 persones.
La policia francesa arresta Santiago Arrospide Sarasola, "Santi Potros". La documentació intervinguda porta a la detenció de més d'un centenar de persones a França i Espanya.
Reinserció dels membres de la VIII Assemblea d'ETA politicomilitar.
1988
Segrest de l'empresari Emiliano Revilla, alliberat 249 dies després, previ pagament d'un rescat de 12 milions de dòlars.
1989
Fracàs de les converses d'Alger. Els interlocutors d'ETA ("Antxon", Belén González Peñalva i Arakama Mendia són enviats a la República Dominicana).
ETA assassina la fiscal de l'Audiència Nacional Carmen Tagle.
