Actualitzat a les
21:53 h
20/10/2011
Al llarg dels seus 50 anys d'existència, les accions terroristes d'ETA han segat la vida de prop d'un miler de persones. L'última víctima mortal és un gendarme francès mort en un tiroteig al país veí el 2010. A Espanya, les darreres víctimes mortals són dos guàrdies civils morts en un atemptat amb cotxe bomba a Mallorca el 2009, últim any en què hi ha hagut atemptats de la banda a l'Estat i també el que marca l'inici de diversos passos cap a un procés de pacificació al País Basc que va acompanyat d'una creixent pressió policial que porta a un progressiu debilitament de la banda.
Anys 90
1990
"Santi Potros" és condemnat a 10 anys de presó a França.
1991
Moren nou persones -cinc de les quals nens- en l'explosió d'un cotxe bomba a la caserna de la Guàrdia Civil a Vic.
Primera extradició d'un membre d'ETA de França a Espanya: Iñaki Pujana.
1992
La policia francesa desarticula a Bidart la cúpula de l'organització, integrada per Francisco Mujika Garmendia, "Pakito", José Luis Álvarez Santacristina, "Txelis", i José María Arregi Erostarbe, "Fiti".
1993
Segrest de Julio Iglesias Zamora. El captiveri dura 116 dies.
1994
Esclata el "cas GAL" amb les declaracions dels expolicies Amedo i Domínguez.
1995
ETA assassina el dirigent del PP basc Gregorio Ordóñez.
Un cotxe bomba esclata al pas del vehicle on viatja l'aleshores cap de l'oposició, José María Aznar.
Segrest de l'industrial basc José María Aldaya. El captiveri, el segon més llarg de la història de la banda, s'allarga 342 dies.
1996
Segrest del funcionari de presons José Antonio Ortega Lara, alliberat després de 532 dies retingut. És el segrest més llarg fet mai per ETA.
Assassinat de l'històric dirigent socialista Fernando Múgica Herzog.
L'empresari Cosme Delclaux és segrestat i retingut durant 233 dies.
1997
El regidor del PP d'Ermua Miguel Ángel Blanco és segrestat el 10 de juliol. ETA amenaça d'executar-lo en 48 hores si no es compleixen les seves exigències. El 12 de juliol, la banda compleix la seva amenaça i l'assassina de dos trets al cap.
La justícia processa la mesa nacional d'HB, mentre el jutge Baltasar Garzón imputa els presumptes responsables de KAS per la seva suposada connexió directa amb ETA. El magistrat tanca el diari "Egin".
1998
El mes de setembre, ETA emet un comunicat on declara una treva indefinida.
1999
En el marc de la treva, tres enviats del govern espanyol es reuneixen amb Mikel Albisu i Belén González Peñalva.
França arresta Javier Arizkuren, "Kantauri", la qual cosa facilita l'accés a la direcció d'ETA de García Gaztelu i altres terroristes procedents de Jarrai que des d'un principi s'havien posicionat en contra de la treva. En una segona trobada entre el govern i la banda, ETA canvia els interlocutors i nomena tres presos, entre ells "Josu Ternera". Després de la detencio de González Peñalva per part de la policia francesa, ETA suspèn la segona ronda de converses i trenca la treva.
