Envia-ho
(Opcional)

Cronologia i evolució de l'organització terrorista

Actualitzat a les 21:53 h   20/10/2011

Al llarg dels seus 50 anys d'existència, les accions terroristes d'ETA han segat la vida de prop d'un miler de persones. L'última víctima mortal és un gendarme francès mort en un tiroteig al país veí el 2010. A Espanya, les darreres víctimes mortals són dos guàrdies civils morts en un atemptat amb cotxe bomba a Mallorca el 2009, últim any en què hi ha hagut atemptats de la banda a l'Estat i també el que marca l'inici de diversos passos cap a un procés de pacificació al País Basc que va acompanyat d'una creixent pressió policial que porta a un progressiu debilitament de la banda.

Anys 2000 a 2005


2000


ETA reprèn els atemptats el 21 de gener. El tinent coronel Antonio García Blanco mor a Madrid en l'explosió d'un cotxe bomba.

2001

La policia francesa arresta Ignacio de Gracia Arregi, "Iñaki de Rentería", i García Gaztelu. Soledad Iparaguirre, "Anboto", es converteix en la segona dona amb comandament en la història d'ETA.

2004


Trobada secreta el mes de gener al sud de França entre ETA i el líder d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira. El mes de febrer, ETA declara un alto el foc limitat a Catalunya.

El 14 de novembre Batasuna fa a Anoeta un oferiment solemne de solució del conflicte basc per mitjans exclusivament pacífics, que ETA subscriu.

2005


El 17 de maig, el Congrés dels Diputats, amb els vots en contra del PP, autoritza el govern de José Luis Rodriguez Zapatero a intentar iniciar un "diàleg" amb ETA a condició que es comprometi a abandonar les armes.

El 3 d'octubre detenen a França Mikel Albizu Iriarte, àlies "Antza", considerat el més alt responsable d'ETA.

Envia-ho
(Opcional)
comentaris - (0)
SUMARI
Envia-ho
(Opcional)
324 és a Facebook

publicitat

Televisió de Catalunya, S.A. - Catalunya Ràdio S.R.G., S.A.
Llibre d'estil de la CCMA | Mapa web | Arxiu notícies | Avís legal | Segell de qualitat |
Qui som | Participa | Atenció a l'Audiència