Cronologia i evolució de l'organització terrorista

Al llarg dels seus 50 anys d'existència, les accions terroristes d'ETA han segat la vida de prop d'un miler de persones. L'última víctima mortal és un gendarme francès mort en un tiroteig al país veí el 2010. A Espanya, les darreres víctimes mortals són dos guàrdies civils morts en un atemptat amb cotxe bomba a Mallorca el 2009, últim any en què hi ha hagut atemptats de la banda a l'Estat i també el que marca l'inici de diversos passos cap a un procés de pacificació al País Basc que va acompanyat d'una creixent pressió policial que porta a un progressiu debilitament de la banda.

El 2 de gener Alfredo Pérez Rubalcaba, ministre de l'Interior, assegura que el procés de pau està "trencat, liquidat i acabat".

El 13 de gener milers de manifestants, sense el suport del PP ni l'AVT, surten al carrer exigint la pau.

El 7 de febrer Batasuna proposa la creació d'una autonomia que integri el País Basc i Navarra.

L'1 de març l'etarra Iñaki de Juana Chaos abandona la vaga de fam quan Institucions Penitenciàries acorda concedir-li la presó atenuada a causa del seu estat de salut.

El 10 de març el PP convoca a Madrid una concentració massiva contra aquesta mesura.

El 28 de març la Guàrdia Civil desarticula l'"escamot Donosti".

El 6 de març el Suprem anul·la les candidatures a les eleccions municipals i autonòmiques (a Navarra) d'Abertzale Socialisten Batasuna, en considerar-les vinculades a la il·legalitzada Batasuna. També anul·la la meitat de les d'una altra formació abertzale, ANB.

Als voltants del 3 de juny ETA envia cartes d'extorsió a empresaris.

El 6 de juny a les 00.00 finalitza la treva d'ETA. La banda ho anuncia a través d'un comunicat al diari "Berria". El mateix 6 de juny De Juana Chaos, un cop rebuda l'alta mèdica, reingressa a la presó i és traslladat fora del País Basc, al centre d'Aranjuez.

El 8 de juny el líder de Batasuna, Arnaldo Otegi, ingressa a la presó de Martutene després que el Tribunal Suprem ratifiqui per unanimitat una condemna a quinze mesos de presó per enaltiment del terrorisme.

El 24 d'agost ETA atempta amb un cotxe bomba contra la caserna de la Guàrdia Civil de Durango i fereix lleument dos agents.

Pocs dies després, la policia francesa deté a Cahors el "nucli dur" de l'atemptat contra la T-4. Els detinguts són l'històric Luis Ignacio Iruretagoyena, el "màxim expert d'ETA en explosius"; Ander Múgica Andonegi; la que va ser candidata d'EH Alaitz Aramendi, i el lloctinent de Txeroki i presumpte autor de l'atracament a una fàbrica d'armes a França, Ohian Barandalla.

El 9 d'octubre la banda reapareix amb la intenció de matar col·locant una bomba adossada al cotxe d'un regidor socialista de Galdako, a Bilbao. L'atemptat provoca ferides greus al seu escorta. Aquest atemptat es produeix quatre dies després de la detenció de 23 membres de la cúpula de Batasuna ordenada pel jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón.

L'1 de desembre ETA actua a França i assassina a trets dos guàrdia civils a Capbreton. Els dos agents participaven en una operació contra la banda de forma conjunta amb membres dels serveis d'informació francesos. Un dels agents, Raúl Centeno, mor al moment. L'altre, Fernando Trapero, mor el 5 de desmbre a conseqüència de les ferides. El mateix dia la policia francesa deté els dos pressumptes etarres que haurien portat a terme l'atemptat.

El 16 de desembre una bomba fa explosió als jutjats de Sestao i ha causat destrosses a la façana de l'edifici, però n causa danys personals. Hores després es detingut el pressumpte responsable de l'acció.