Eleccions a Navarra

El PSOE desautoritza els socialistes navarresos i dóna el govern foral a UPN

La Unió del Poble Navarrès (UPN) conservarà el govern foral de Navarra. Aquesta és la principal conseqüència de la decisió del PSOE de vetar les intencions dels socialistes navarresos de canviar les tornes al govern autonòmic. El PSN havia accedit a pactar amb Nafarroa Bai i Esquerra Unida per sumar una majoria que els permetés governar i trencar així l'hegemonia d'UPN, un partit afí al PP. Però en aquest tripartit l'ombra d'ETA hauria estat més que visible, segons els populars, que sempre han pressionat contra l'aliança, finalment descartada.

La pèrdua de la majoria absoluta de la UPN en les eleccions del dia 27 ha sumit Navarra en l'absoluta incertesa política. Les alternatives semblaven clares: un govern de la UPN en minoria o una entesa entre el PSN, Nafarroa Bai i Esquerra Unida. Però la realitat no és tan senzilla.

Els càlculs dels socialistes de Navarra, després de deu anys a l'oposició, xoquen amb els interessos d'un PSOE amb els ulls posats en les eleccions generals. A Ferraz tenen por que el PP s'aboni a l'argument que el PSOE ha venut Navarra als independentistes de Nafarroa Bai.

En un primer moment, els socialistes navarresos semblen apostar per Nafarroa Bai, però les dures condicions que imposen fan que les negociacions no fructifiquin. El 20 de juny, el Parlament navarrès elegeix la socialista Elena Torres presidenta de la cambra amb el suport de la UPN i el CDN. Sembla que l'alternativa d'esquerres i nacionalista fracassa.

El PSN escolta llavors l'oferta de Miguel Sanz per entrar al govern, però recela de donar el govern a la UPN. El 17 de juliol, després de tres rondes de converses sense trobar un candidat, la presidenta del Parlament adverteix que si el 18 d'agost no hi ha hagut acord s'hauran de convocar unes eleccions que ningú no vol.

Finalment, el periple ha acabat amb la investidura del líder de la UPN, Miguel Sanz, gràcies a l'abstenció forçada dels socialistes navarresos.