Barcelona
Actualitzat a les
14:31 h
15/04/2009
Un pacte entre el PSC i el Partit Popular ha desencallat la posada en marxa del Centre Internacional per la Pau del Castell de Montjuïc de Barcelona. L'acord s'aprovarà demà, a la Comissió de Presidència de l'Ajuntament de Barcelona, però no comptarà amb el suport de la resta de grups municipals. El Ministeri de Defensa formarà part del Consorci de Gestió del Castell de Montjuïc, però l'Ajuntament tindrà majoria al Consell Rector. CiU i ERC han retret a l'alcalde Jordi Hereu que hagi acceptat una cessió condicionada del castell. D'altra banda, ICV també s'ha desmarcat del seu soci de govern.
Símbol de la Barcelona dominada i escenari de l'afusellament de Companys
El castell de Montjuïc, l'actual fortalesa militar, s'aixeca sobre les bases d'un fortí convertit en castell l'any 1694. En els seus més de 300 anys d'història, el castell ha patit nombroses ampliacions i ha simbolitzat el control a la Barcelona vençuda del 1714, ha estat presó i escenari de l'afusellament de Lluís Companys.
És al segle XVIII quan el castell acaba de prendre la forma actual, amb l'excavació del fossar i la construcció dels característics baluards. Una fortalesa que aviat esdevindrà símbol de dominació i repressió per Barcelona. El 1842, el regent general Espartero ordena el bombardeig de la ciutat des del castell, per aixafar un aixecament revolucionari. Ja a finals del segle XIX, alberga els obrers relacionats amb la violència anarquista, que hi seran durament torturats. Els detinguts durant la Setmana Tràgica també acaben tancats a Montjuïc. El 1919 hi ha empresonats 3.000 obrers. I hi afusellen Francesc Ferrer i Guàrdia. L'esclat de la Guerra Civil converteix Montjuïc en un centre de detenció per a presos de dretes. El 1940, el règim franquista hi afusella el president de la Generalitat, Lluís Companys. Els 20 anys següents, el castell es mantindrà com a presó militar. Actualment, el castell de Montjuïc és la seu del Museu Militar.
I no va ser fins el febrer de l'any passat que, després de moltes negociacions, el Consell de Ministres va aprovar el projecte de llei de cessió. El mateix president del govern, que s'hi havia compromès el juny del 2004 en un míting a Barcelona, ho anunciava al Congrés.