Sóc el que ha tret del fons de la platja de Blanes un home ofegat. Els socorristes no arribaven fins a la profunditat.

Jo estava a la platja de Blanes, la banda que queda més a prop del
port amb els nens del casal de vela, eren sobre les 16:15 aproximadament.

Veiem dos socorristes a l'alçada de les boies grogues que delimiten la
zona de banyistes, s'estava ofegant algú. Un dels nens em deixa unes ulleres de natació, i vaig a ritme de crol cap a on són els socorristes.

Hi ha un home al fons de tot! El veia borrosament, semblava un ninot enfonsat. Els socorristes no arribaven a la profunditat on estava la víctima, i els miro d'ajudar: intentaré arribar-hi jo.

Agafo aire, respiro varis cops per a hiperventilar-me, i em capbusso. Baixo i baixo, fins a tocar el fons, la víctima estava boca avall amb els braços plegats, el giro i l'agafo del braç. M'impulso cap amunt i el trec a la superfície. Els dos socorristes els hi posen les dues boies que portaven: una al pit i, l'altre, als genolls, per aguantar-lo a flot.

Entre els tres el portem tan ràpid com podem cap a la costa. El traiem a la sorra, i amb el servei d'urgències li practiquen la reanimació cardiopulmonar.

L'home ha mort.