El túnel de Bracons sense la variant d’Olot ha fet que la circulació a Olot i comarca sigui un caos

TEXT DE 'xiroi274':"No m’agrada criticar, però desprès de llegir, veure o escoltar tots els mitjans de comunicació, m’he sentit obligat a escriure aquesta carta plena de crítiques, adreçada a tots el responsables de totes les àrees que fan possible la vida a Olot i comarca.

Només presento els fets, els responsables es poden sentir molestos, però els demano perdó, no m’agrada ofendre a ningú, però tal com he deixat escrit abans, ells mateixos m’obliguen a escriure aquesta carta.

El túnel de Bracons sense la variant d’Olot ha fet que la circulació a Olot i comarca sigui un caos: tothom que hi passa es creu que tots els carrers d’Olot i comarca son una pista de carreres.

Fa 10 anys que sento parlar del nou Hospital d’Olot i comarca, però si la celebració de la primera pedra va sortir fatal, em pregunto si algun dia els olotins i garrotxins podrem estrenar-lo.

Els mitjans de comunicació crec que serveixen per informar de les notícies que passen, passaran i han passat, però alguns mitjans, sembla que s’enteren de les coses just abans de tancar l’edició, ja que informen de coses que s’han fet o es faran entre una edició i un altre i de les que es faran d’aquí a quinze dies, no en tenen ni idea.

Avui en dia la societat, que som tots, a part de la crisi, té un gran problema: els responsables de tots nivells i que podrien arreglar-ho tot si volguessin, amaguen el cap sota l’ala esperant que tot s’arregli sol, es creuen que tot passarà com una tempesta i que tard o d’hora tornarà a sortir el sol, però estan tots equivocats, perquè en el moment que escric aquesta carta estic viu i no sé si la podré llegir publicada en algun dels mitjans de comunicació a qui l’envio, ja que no sé si demà em despertaré: la mort em pot venir a trobar en qualsevol moment.

Com altres persones que han pensat o escrit abans aquesta frase o semblant, penso: “Tenim de viure el present com si fos l’últim dia de la nostra vida, perquè el passat no torna i del futur no en sé res.” I si la frase és meva, millor, així no tindré de passa comptes amb ningú: només se que avui, a les 22.40 hores del dijous, dotze de desembre del 2009, estic escrivint aquesta carta. No sé res mes.

La veuré publicada? Tant de bo!. Senyal que encara estaré viu".