La recuperació de la memòria històrica continua generant polèmica 33 anys després de la mort del dictador, Francisco Franco. Un sector de la societat reclama el dret a la recuperació de la memòria, poder retre homenatge i reparar el dany i el desgreuge a les víctimes que van lluitar per la República. Un altre sector, en canvi, prefereix tancar i que tanquem els ulls. Per ells, la recuperació de la memòria només reobrirà ferides i provocarà nous enfrontaments i rancors. Aquest especial pretén resseguir la informació que s'ha generat al voltant d'aquesta qüestió, especialment després de la intervenció del jutge Garzón, que es va declarar inicialment competent per instruir les denúncies de 114.000 desapareguts. A més, anirem publicant articles i entrevistes a persones que ho han viscut de ben a prop.

Comenta-ho
El jutge de l'Audiència Nacional Balatsar Garzón ha presentat un recurs davant del Suprem contra la decisió d'aquest tribunal d'admetre a tràmit una querella per prevaricació per la seva actuació en el cas de les desaparicions durant la Guerra Civil i el franquisme. El sindicat d'ultradreta Manos Limpias va interposar la denúncia contra el magistrat per prevaricació.

1comentari

2comentaris
El mes de febrer del 1939, la caiguda de Catalunya en mans de les tropes d'ocupació franquistes ja és al punt final, tot i que encara queden dos mesos per a la fi de la guerra. És, precisament en aquest moment, quan es produeix la gran onada de l'exili. Per parlar sobre aquesta qüestió, el portal de notícies 3cat24 ha entrevistat l'historiador Francesc Vilanova, un expert sobre l'exili català del 1939 i el primer franquisme a Catalunya. Francesc Vilanova és professor d'Història Contemporània a la UAB i director de l'Arxiu Històric de la Fundació Carles Pi i Sunyer, a més de membre del Centre d'Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica. L'historiador també ha publicat i editat diversos llibres i ha col·laborat en diverses obres col·lectives.

3comentaris
El president de la Generalitat, José Montilla, ha celebrat "la reparació i el reconeixement" de la figura del president Lluís Companys, però ha insistit que el govern farà "tot el que sigui jurídicament possible i políticament necessari" per aconseguir l'anul·lació d'aquell judici sumaríssim. En un comunicat, la Presidència de la Generalitat s'ha referit així a l'aprovació, per part del Ministeri de Justícia, d'una declaració de reparació i reconeixement personal de la figura del president de la Generalitat Lluís Companys, que el règim franquista va afusellar el 1940 al castell de Montjuïc.

7comentaris
El Ministeri de Justícia farà un acte de reparació moral del president de la Generalitat Lluís Companys. Encara no hi ha cap data concreta, però el govern espanyol ha acceptat la petició que va fer la seva néta, Maria Lluïsa Galí, i la Generalitat, el mes d'octubre passat, al ministre de Justícia, Mariano Fernández Bermejo. El Ministeri de Justícia ja ho ha comunicat al govern català. En aquest acte també s'hi reconeixerà la figura d'altres persones que el franquisme va represaliar. En aquests moments hi ha 360 persones que han demanat aquesta reparació. La vicepresidenta primera del govern, María Teresa Fernández de la Vega, ha confirmat la reparació, però ha dit que això no comportarà res més.
publicitat
Topografia de la memòria és una reflexió sobre com les polítiques públiques d'arreu del món han gestionat els llocs de la memòria, és a dir, com un col·lectiu es relaciona amb el seu passat a través d'elements que tenen un reconeixement imaginari i real alhora.
Els nostres portals:
tv3.cat