Si hi ha una paraula que defineix l'any 1968 és efervescència. És un fenomen global. A tot arreu, a l'Europa occidental, al bloc soviètic, als Estats Units o a Mèxic, els fills dels que van fer la guerra diuen "prou" al conformisme dels seus pares. I reclamen un canvi: els joves volen ser protagonistes. Però el 1968 sempre quedarà com l'any del "Prohibit prohibir" o de "L'anarquia sóc jo"; l'any del Maig del 68 a París.

2comentaris
Un miler de persones han assistit aquest dijous a la nit al concert de Raimon a la Universitat Complutense de Madrid, una cita que commemorava l'actuació de 40 anys abans, coincident amb el Maig del 68. El cantautor de Xàtiva ha reviscut el recital que va tenir lloc al vestíbul de la Facultat de Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials davant de 6.000 estudiants que el Maig del 68 clamaven llibertat a les autoritats franquistes. Raimon ha obert el concert amb "Entre la nota i el so" i "T'adones amic", peces que han impregnat d'emoció el recinte. A l'auditori hi havia cares conegudes, entre els quals diversos ministres, com Miguel Sebastián, Bernat Soria, Bibiana Aído i Elena Salgado.

La commemoració a França del 40è aniversari del Maig del 68 ha portat una allau de testimonis dels protagonistes d'uns esdeveniments que van sacsejar els pilars d'una societat en efervescència. Una de les aproximacions més interessants és la d'Alain Geismar, un dels tres líders del moviment estudiantil juntament amb Daniel Cohn Bendit i Jean Sauvagenot.
Quaranta anys després, les imatges de les barricades al barri Llatí de París i els eslògans provocadors del Maig del 68 francès reprodueixen amb un cert aire de clixé allò que en realitat va ser un complex combat social. Tant mitificat com estigmatitzat, el Maig del 68 va establir un capítol a part en la història recent de França. Un esclat social d'una sobtada contundència protagonitzat per estudiants i obrers que tenia un pòsit prou dens a França en un context internacional remogut.

2comentaris
Tal dia com avui de fa 40 anys va tenir lloc l'ocupació de la Sorbona, l'impuls definitiu de la revolta que es coneix com a Maig del 68. Una revolta impulsada per estudiants, a qui es van afegir després els obrers, i que ha marcat els esquemes socials i culturals de les generacions posteriors. Quatre dècades després, els analistes es pregunten què queda d'aquelles mítiques revoltes. Llavors els estudiants tenien feina assegurada, però es rebel·laven contra una societat que els marcava el camí. Ara hi ha més llibertats, però el futur és més incert.
publicitat
França continua preguntant-se aquests dies sobre l'herència del Maig del 68, ara que es compleixen els 40 anys d'aquella mítica revolta universitària. El debat és intens entre partidaris i detractors del moviment, però la majoria estan d'acord en un punt: un dels grans triomfs del Maig del 68 va ser obrir el camí per a la igualtat entre homes i dones.
Els nostres portals:
tv3.cat