Presenta't...

Sóc l'Aitor Arruti, natural de Zarautz, Guipúscoa. Tinc 32 anys i des d'en fa cinc que sóc el president de l'Euskal Etxea de Barcelona, que és un centre cultural que es dedica a la difusió de la cultura basca. Entre d'altres, tenim 150 alumnes d'euskara i quatre festivals principals: EH Sona, festival de música basca; Literaldia, sobre literatura basca; Zinemaldia, cicle de cinema, i EH a la Mercè. A més, durant el curs sempre trobareu alguna activitat cultural setmanalment.

Aitor Arruti naiz, Zarauztarra eta 32 urte ditut. Duela 5 urtetik Euskal Etxeko lehendakaria naiz. Euskal Etxeak euskal kultura zabaldu eta sustatzea du helburutzat, eta hori lortu nahian, 150 euskara ikaslez gain 4 jaialdi ditugu: EH Sona, musikaren inguruan, literaldia, zinemaldia eta Bartzelonako jaietan integratua dagon EH a la Mercè. Horretaz gain ostiralero ekintza kultural bat topatuko duzu Euskal Etxean.

Quants anys fa que vius a Catalunya?

Ara fa sis anys que vaig decidir venir a viure a Barcelona.

Duela 6 urtetik nago hemen.

Parles català? I basc?

L'euskara és la meva llengua materna. El català és la llengua que faig servir a Barcelona, tant a la feina, com amb la meva parella, com en la meva vida social.

Euskara nere ama hizkuntza da. Katalanari dagokionean, nere eguneroko hizkuntza Bartzelonan bera da: lanean, bikotearekin eta eguneroko bizitzan.

El basc a Catalunya... s'integra, s'aliena o s'absté?

Depèn de la persona. Però els bascos del meu voltant, tant els que vénen a l'Euskal Etxea com els que no, estan totalment integrats en la societat i cultura catalanes. Gairebé tots han après el català i participen de la vida sociocultural del país.

Bakoitzaren arabera. Nire inguruko euskaldunak, bai Euskal Etxera datoztenak zein ez datoztenak, gizarte eta kultura katalanean guztiz integraturik daude. Ia denek katalana ikasi dute eta bertako bizitza kulturalean parte hartzen dute.

Consideres que els catalans tenim una visió distorsionada de la realitat basca?

És molt difícil tenir una imatge acurada de la realitat d'un país des de la distància. La gran majoria de la població coneix la realitat basca a través del mitjà de comunicació de massa i això dificulta tenir una visió completa d'un poble, d'un país, d'una cultura.

Kanpotik herrialde baten errealitatearen ikuspegi zehatza lortzea oso zaila da. Gizartearen gehiengo handi batek euskal errealitatea komunikabideen ikuspegiaren bitartez ezagutzen du eta honek asko zailtzen du herri eta kultura baten ikuspegi oso bat lortzen.

Creus que es viu de manera diferent la política a Catalunya que a Euskadi?

Cada lloc té la seva realitat i aquesta realitat marca la manera de viure la política i participar-hi.

Herri bakoitzak bere errealitatea du eta errealitate honek politika bizi eta parte hartzeko modua baldintzatzen du.

La llei electoral basca estableix que els bascos que faci més de dos anys que resideixen fora d'Euskadi no poden votar en les eleccions autonòmiques. Què n'opines? T'agradaria poder votar?

Desconeixia totalment aquesta norma. M'agradaria molt poder tenir l'oportunitat que totes les opcions polítiques tinguessin la possibilitat de ser votades.

Ez nuen arau hau ezagutzen. Ideia politiko guztiak bozkatu ahal izateko aukera izatea gustatuko litzaidake.

Acaba la frase: Els catalans i els bascos...

Parlem llengües que algun dia seran oficials a la Unió Europea (i també a tots els territoris on pertanyen).

Egunen batean Europar Batasunean (eta baita hizkuntza hauei dagokien lurraldeetan) ofizial izango diren hizkuntzak hitz egiten ditugu.