Vostè és candidat per quarta vegada pel PNB. Es veu lehendakari un altre cop?

Per mi és un motiu d'orgull i de satisfacció. No és normal que en la política, després d'estar-hi deu anys, els partits confiïn en una mateixa persona per representar-los, per liderar el país. Estic amb més il·lusió que el primer dia, si no, no m'hauria presentat. Si no, no hauria acceptat. Poso a disposició de les persones la meva experiència, la meva manera d'entendre la política, la vida, la família, l'estalvi, el país. Si no tingués il·lusió no m'hauria presentat. La veritat és que estic francament il·lusionat...

Sembla que aquestes eleccions parlen molt d'acords a partir del 2 de març, però davant les moltes possibilitats que es plantegen, cap sembla apostar per la reedició del tripartit actual. El sorprèn?

A mi el que em sorprèn és que es parli de què passarà després de l'1 de març. El que hauríem de parlar és de les idees. És curiós: el PP diu que si obté tres departaments el futur govern canviarà les coses. El candidat socialista Patxi López afirma que de cap manera serà al govern si no és lehendakari. Zapatero diu que el seu objectiu és que Patxi López sigui lehendakari. I jo em pregunto, on queden les preocupacions de la ciutadania? Davant d'això, puc entendre perfectament que alguns ciutadans estiguin a punt "d'enviar-nos a la porra" als polítics. No és normal que en lloc de parlar d'idees estiguem parlant del que passarà a partir del 2 de març, quines coalicions poden aparèixer... Això no toca. Ara toca treballar quines idees tenim i després ja ho veurem. Primer respectem els resultats electorals i després ja es veurà.

El govern basc ha tornat a rebaixar les expectatives de creixement. És la quarta rebaixa en un any i el creixement ara se situa al 0,5%. Les coses van pitjor? Podem estar segurs que no ens diran ben aviat que ja estem en recessió?

L'anunci de la nova rebaixa de creixement és un símptoma que volem parlar clar a la ciutadania. Hem fet reestimacions. Fa un any vam fer la primera , al juny va arribar la segona quan la paraula "crisi" estava prohibida a Espanya, una altra revisió es va fer pública el mes d'octubre i l'última ara. Per què ho fem? Perquè creiem que cal parlar amb claredat a la ciutadania. Estem en un creixement petit, però un creixement al capdavall, quan l'economia del nostre entorn està ja en recessió. Això no és un consol. L'economia basca està millor preparada i per a nosaltres és motiu d'il·lusió, però no és un consol. Haurem de lluitar fins als nous "vents" que seran millors l'any 2009. Cal estar preparats. És fonamental engegar programes perquè cap empresa es quedi sense finançament, ningú pot quedar arraconat. Hem de ser capaços d'ajudar els treballadors afectats per ERO, per formar-los amb programes i reincoprorar-los al mercat laboral. Tindrem, percentualment, la meitat de l'atur que Espanya. No és un consol. La preocupació del govern basc és la de parlar clar perquè es guanya més amb confiança. No s'han de generar falses expectatives però tampoc provocar pànic, perquè de vegades el pànic genera efectes indesitjables que ens fan pensar que és impossible sortir de la crisi i això no és així. Sortirem de la crisi, però la clau és que Euskadi estigui al capdavant quan arribi la recuperació.

Arnaldo Otegi va dir que veu un furtur govern basc PNB-PSE però sense vostè com a lehendakari...

Veu moltes coses el senyor Otegi, però a mi m'agradaria que l'esquerra abertzale tingués valentia de dir una cosa que estem esperant tots i que, per cert, volen dir moltes de les persones que viuen en aquest món. Ja no parlo de condemnes, que també el que han de dir-li ja a ETA és que s'ha acabat la violència per sempre en la nostra reflexió política. S'ha acabat la violència. M'agradaria veure una esquerra abertzale que digués això. És molt senzill. Dit això, jo crec que tots tenim dret a presentar-nos a les elecions i després la gent és la que valora. Deixem-nos de càbales de futur i traslladem a la societat les nostres idees per superar els problemes.

Veu factible una mena de pacte ocult entre el PSE i el PP?

No ho sé. No sé si està pensant molt en el país el que diu que canviarà coses si té tres departaments o el que diu que si no és lehendakari no formarà part d'un govern, com diu Patxi López. No és edificant. El que toca ara és parlar de projectes i d'idees. Ens hem de preguntar si coneixem els problemes de la societat abans de referir-nos als possibles pactes postelectorals. Jo sé que als mitjans us encanta parlar de futur, però això és com un nen que quan encara no sap camniar vol córrer. Justament això els passa a alguns polítics, que encara no saben camniar i ja volen córrer.

La crisi ha deixat diners per fer els projectes que defensen?

Sí. Les administracions basques tenen superàvit. Tenim recursos i idees. Les administracions públiques d'aquest país han estat ben gestionades independentment del color polític que tinguin i això ens ha deixat marge d'actuació. El futur passa per la inversió pública i per ajudar les empreses competitives basques que vénen molt a l'exterior.

Hem de cuidar molt les dues coses.

   Programa "Boulevard" de Ràdio Euskadi 15 de gener 2009