Govern de Manuel Azaña. Amnistia general de presos polítics.
Restabliment de la Generalitat i de Lluís Companys.
Martínez Barrio, president de les noves Corts.
Destitució d'Alcalá Zamora.
Azaña, president de la República.
Casares Quiroga, cap de govern.
Assassinat el tinent de la Guàrdia d'Assalt Castillo
i de Calvo Sotelo.
Aixecament militar a Melilla, Ceuta i el Protectorat. Comença
la Guerra Civil.
1936-1939
Guerra Civil.
El 1938 la batalla de l'Ebre va ser l'última resistència
republicana. La
guerra ja estava pràcticament acabada i deixava al seu
pas 100.000 baixes
entre morts, ferits i presoners. Dels 100.000 combatents, 30.000
tenien
entre 17 i 18 anys i se'ls coneixia com la Lleva del Biberó.
La batalla de l'Ebre
va ser la conseqüència de la resistència
contra l'avançament republicà que
volia tancar l'exèrcit franquista després del
seu triomf a Terol. La marxa
es va aturar a Gandesa, on la successió de bombardejos,
un desgast en les
trinxeres i posicions delimitades es van anar succeint i van
tenir com a
resultat la victòria de Franco. Després d'aquesta
batalla els franquistes
van poder ocupar Catalunya sense dificultats.
1939
Cau Tarragona.
Cau Barcelona.
Cau Girona.
Companys passa la frontera camí de l'exili.
Cau Port Bou i tot el territori català queda a mans
de Franco.
Dimissió d'Azaña.
Llei de responsabilitats polítiques.
Consell de Defensa Nacional.
Franco entra a Madrid.
Cauen València i Alacant.
Comunicat franquista del final de la guerra.
Comencen els consells de guerra que acabaran amb milers d'afusellaments
i
empresonaments durant tots els anys 40.
1940
Consell Nacional de Catalunya a París.
Vidal i Barraquer s'entrevista amb el papa Pius XII i lamenta
la prohibició
de l'ús del català a l'Església: sermons,
edicions... El Vaticà no es
pronuncia.
La nomenclatura de carrers dedicats a noms històrics
catalans és substituïda
per noms nous, afins al nou règim.
Es forma el Front Nacional de Catalunya (FNC).
Llei de repressió de la maçoneria i el comunisme.
El servei militar s'estableix obligatori i per dos anys. Els
que el van fer
al bàndol republicà l'han de repetir.
Racionament de menjar.
S'estableix la targeta del fumador.
Afusellament de Lluís Companys.
Josep Irla, nou president de la Generalitat.
1941
Processó a Barcelona per "purificar els carrers".
1942
L'Institut d'Estudis Catalans es reorganitza en la clandestinitat.
L'anarcosindicalista Joan Peiró és afusellat
a Paterna.
Decret de creació del "Nodo", informatiu cinematogràfic
de visió
obligatòria.
Pacte ibèric entre Espanya i Portugal.
1943
Detenen 40 militants del Front Nacional de Catalunya.
Llei de rebel·lió militar. Els delictes polítics
es jutgen com a consells de
guerra.
Mor a l'exili el cardenal Vidal i Barraquer.
1944
Constitució a Montserrat del Front Universitari de Catalunya.
Represa de llibres en català per l'editorial Selecta.
Invasió de 4.000 guerrillers del Partit Comunista d'Espanya
(PCE) i del
Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) per la Vall d'Aran.
"Quaderns de l'Exili" a Mèxic.
1945
Es penja una gran bandera catalana clandestinament a la Sagrada
Família.
Govern de la Generalitat a l'exili amb Josep Irla, Pompeu Fabra,
Antoni
Rovira i Virgili, Joan Comorera, entre d'altres.
Neix a Barcelona el Consell Nacional de la Democràcia
Catalana, presidit per
Josep Pous i Pagès.
Constitució a Tolosa de Llenguadoc del Moviment Socialista
de Catalunya
(MSC) amb Manuel Serra i Moret i Josep Pallach.
Detenen 200 militants del PSUC.
Llei del referèndum.
L'Assemblea General de l'ONU nega l'entrada d'Espanya.
1946
Vaga del tèxtil a Manresa.
Manifestacions de suport a Franco a la plaça Oriente
de Madrid.
Primeres representacions regulars teatrals en català al
Romea i el Victòria
i primers concerts públics de l'Orfeó Català.
Els EUA, França i Anglaterra condemnen el règim
franquista.
França tanca la frontera amb Espanya.
L'ONU considera el règim de Franco una amenaça
mundial.
1947
Vaga del tèxtil a Mataró.
Entronització de la Mare de Déu de Montserrat.
Llei de successió.
1948
Primeres proves de televisió arran de la Fira de Mostres.
Edició de monedes amb la inscripció "Franco,
caudillo de España por la
gracia de Dios".
Mor Pompeu Fabra.
1949
Afusellen quatre membres del PSUC a Barcelona.
Franco visita Barcelona. Exploten 10 bombes.
1950
Congrés Eucarístic.
1951
Inici de la itinerant Festa de les Lletres Catalanes. Josep
Pla guanya el
premi Joanot Martorell de novel·la.
1952
Supressió del racionament del pa.
Clausura del Congrés Eucarístic, on es desplega
una gran senyera com a
símbol de continuïtat.
Darrers afusellaments al camp de la Bóta. Es tracta
de 5 membres de la
Confederació Nacional del Treball (CNT).
1953
Presentació a la Unesco del memorial en defensa de la
cultura catalana.
Concordat entre el Vaticà i Espanya.
Es constitueix a Mèxic el Consell Nacional Català,
que presideix Josep Maria
Batista i Roca.
1954
Josep Tarradellas és escollit a Mèxic president
de la Generalitat de
Catalunya.
Es constitueix el grup de joves Catòlics i Catalans
inspirats per l'antropòleg
i escriptor Raimon Galí.
1955
Espanya ingressa a l'ONU.
1956
Vaga del tèxtil i del metall a Barcelona.
S'edita a Barcelona "La gramàtica catalana" de
Pompeu Fabra.
Primera emissió a Madrid de TVE.
1957
Vaga d'usuaris pel preu dels tramvies a Barcelona.
Comença la construcció de nous barris: Bellvitge,
Sant Ildefons...
Josep Maria Porcioles, alcalde de Barcelona.
Inauguració del Camp Nou del Futbol Club Barcelona.
Guerra a Sidi Ifni, un conflicte en què van morir 300
espanyols i més de 500
van quedar ferits. Demostra la censura de la informació,
fins al punt que
encara avui es dubta que hagués existit.
1958
La programació de TVE arriba a Barcelona.
Constitució del Consell de les Forces Polítiques
de Catalunya amb l'exclusió
del PSUC i l'FNC.
Llei dels principis fonamentals del Moviment Nacional.
Espanya ingressa al Fons Monetari Internacional.
Proclamen províncies espanyoles Guinea, el Sàhara
i Ifni.
1959
Primeres emissions de Televisió de Barcelona des de
Miramar.
"Afer Galinsoga", arran d'un incident que va provocar
l'aleshores director
de "La Vanguardia Española", Luis Martínez
de Galinsoga, que va protestar a
l'església barcelonina de Sant Ildefons perquè predicava
en català. La seva
frase "Todos los catalanes son una mierda" s'escampà per
tot Barcelona. Com
a resposta, un grup de joves encapçalats per Jordi Pujol
van organitzar una
campanya de boicot.
Apareix la revista "Serra d'Or" a l'empara de l'Església.
Campanya de protesta de la "P" que s'estén
arreu del país.