
Francesc
53 anys. Molt bé, sobretot després d'un ensurt fort de salut
Vaig néixer a Vilamalla, poblet (aleshores) de 300 habitants, a prop de Figueres. El record que més em va acompanyar a la infantesa: veure, un dia sí i l'altre també, sense festes, la duresa de la vida dels homes (pare i avi) i dones (mare i àvia) de casa meva: eren pagesos masovers, amb pocs diners, poca cultura... però molta voluntat (més tard es van veure obligats a emigrar a la ciutat -Figueres- per sobreviure). Veient-los patir, vaig saber què no voldria fer quan fos gran!
Un, Jordi. Té 31 anys i és veterinari.
I tant! Per diversificar-lo, per alliberar-lo dels tòpics conservadors que ens acompanyen des de temps reculats.
Pública, pública. Però amb respecte per molts models de concertada.
Periodista o futbolista.
Un torró artesà de crema cremada
Si puc, comprar, però no em fa res anar de lloguer.
No he fumat mai, no m'ho plantejo. Seria...un error.
Un monovolum senzill, que em permet encabir els estris de càmping.
2.500 euros (catedràtic de secundària, amb un petit plus per haver estat 15 anys director d'un centre).
tren o cotxe particular, en funció dels horaris de les sessions.
La de la Constitució de Catalunya un cop sigui estat independent.
Un negre de l'Empordà.
Haver de votar contra principis bàsics del meu sistema de valors, per exemple. I ho faria sense cap dubte.
Només si no em veiés representat en les propostes de cap candidatura.
Defensar la independència de Catalunya sense complexos.