
Joan, pel nom de pila.
40 anys. Els porto la mar de bé. No sé què és la crisi dels 40.
Vaig néixer a Rubí. Com a record d'infància podria parlar de quan jugava a bales amb els companys de l'escola Maristes de Rubí.
Tinc una filla de 7 anys i mig.
De concepte de família no n'hi ha un de sol. Avui en dia hi ha famílies monoparentals, entre persones del mateix sexe, parelles que decideixen anar a viure juntes sense contraure matrimoni... La societat és prou oberta i madura per adaptar-se a les necessitats dels seus ciutadans sense complexos ni prejudicis.
La meva filla estudia en una escola pública. Penso que mentre paguem impostos és exigible una educació pública de qualitat i ha ser possible que garanteixi l'excel.lència i l'equitat.
De petit la meva vocació era ser diplomàtic.
No n'he fet mai, però sóc molt disciplinat i si n'hagués de fer no crec que tingués cap problema a tirar-ho endavant.
Penso que depèn de cada cas. Per exemple, s'ha de tenir en compte si es tracta d'una residència habitual o d'estiueig.
Perjudicial per a la salut, com diu el tòpic.
Amb cotxe, amb ferrocarril i en avió per a alguns viatges.
Una mica més de 5.000 euros, després d'abonar la part corresponent al sosteniment de les despeses del partit.
En tren, preferentment.
La web d'Esquerra, la del Parlament de Catalunya i el cercador Google.
Hi ha dos vins de la denominació d'origen Costers del Segre que m'agraden molt: Castell del Remei Gotim Bru i el Raimat Cabernet Sauvignon, dos vins excel.lents.
Per no haver de defensar coses en les quals no crec.
Mai. Crec que sempre aniria a votar perquè és un deure cívic i no anar a votar ens afebleix políticament, i a Catalunya en particular beneficia els partits polítics o forces no nacionalistes.
Apujar les pensions i el salari mínim interprofessional.