
Jordi.
44 anys. Molt bé. Molts creuen que tinc menys anys.
Vaig néixer a l’Arboç, Baix Penedès. Els meus records d’infància van molt lligats a les tradicions folklòriques de la Festa Major de l’Arboç, que està considerada una de les més típiques de Catalunya. Em vénen molt presents les imatges del Ball de Diables i la seva Carretillada.
Tinc dos nens. L’Enric, de 15 anys, i el Jordi, d’11.
No es tracta de fer canvis. La mateixa evolució de la societat admet una pluralitat de realitats convivencials que considerem com a família.
S’ha de deixar a la lliure elecció, d’acord amb la llibertat d’ensenyament que la Constitució garanteix. En tot cas, cal que hi hagi sempre una xarxa pública suficient i de qualitat.
Metge. M’agradava molt una sèrie televisiva que es deia “Centro Médico”.
Una bona coca enramada de l’Arboç.
No és incompatible, però sempre que es pugui prefereixo la compra, que acaba sent una bona inversió. No obstant, s’ha de fomentar molt més el lloguer.
Un vici molt perjudicial per a la salut.
Un cotxe familiar.
El sou d’un diputat al Congrés.
Encara que he utilitzat diverses vegades el tren de gran velocitat des del Camp de Tarragona, la veritat és que el pont aeri segueix tenint moltes més freqüències i més flexibilitat. Això segur que canviarà a partir d’ara. S’imposarà el tren de gran velocitat.
Un bon vi blanc del Penedès.
Si m’obliguessin a prendre una decisió que vulnerés aspectes que considero essencials en la meva vida.
Cal anar a votar sempre. Si no ho fas, els altres decideixen per tu.
El ple desenvolupament del nou Estatut de Catalunya.