
Jose, sense cap accent.
42. La veritat, molt bé. Em considero jove, de cos i ànima. Encara amb moltes ganes d'aprendre i d'aportar.
A Lleida. Em vaig criar al barri obrer dels Magraners i recordo com el meu pare i tots els veïns, amb pic i pala, van arranjar els carrers amb voreres i el primer asfaltat, sense cap altra ajuda que l'esforç comunitari, també en l'econòmic.
Dues filles, de 2 i 4 anys, que m'emplenen la vida.
Més que canviar, reconèixer la diversitat de les famílies. Sense cap perjudici ni imposició.
Pública, sempre. Sense exclusions, universal, gratuïta, laica i de qualitat.
De vegades professor, de vegades artista. Artísticament he fet alguna cosa... L'ensenyament encara és un repte.
La xocolata negra.
Difícil amb uns preus de lloguer que quasi no es diferencien de les quotes d'una hipoteca. Amb la nova llei d'habitatge segur que el lloguer serà la millor opció. Sobretot, per al jovent.
Un hàbit que alguns no tenim i que d'altres voldrien poder deixar.
A peu i en bicicleta, amb les meves filles.
1.800 euros.
Tren Alvia o AVE, indistintament. Encara que no tinc la mateixa possibilitat, per exemple, per anar a Almacelles.
www.josepantonimoreno.cat, el meu blog personal.
Blanc de Marges, de la cooperativa l'Olivera de Vallbona de les Monges.
Per no trair la defensa de l'esquerra catalanista i ecologista transformadora.
No és a favor d'una força catalanista, d'esquerres i ecologista.
Lluitar per la despenalització de l'avortament, com a dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos, i de l'eutanàsia, per una mort digna.