
Em diuen Tere.
Tinc 57 anys, els porto amb molta dignitat i alegria perquè els he viscut intensament tots i cadascun d'ells.
Vaig néixer a Bell-lloc d'Urgell. Tinc el record d'haver anat a collir i menjar cireres amb els meus pares, els meus germans. En recordo l'olor, la calor...
No en tinc.
Hauran de canviar el concepte aquells que encara creguin que la família és un concepte únic. Jo crec que aquells que pensem que la família és un nucli d'amor, respecte i convivència, el concepte el tenim molt clar.
Sóc partidària d'una escola pública de qualitat, d'integració i de valors, de democràcia i constitució.
El mateix que vull ser de gran, bona persona.
Si estic a dieta, ho resisteixo, però sempre intento menjar de forma equilibrada estigui o no a dieta.
Tinc vivenda de propietat a Lleida, i a Madrid vaig de lloguer. És a dir, qualsevol de les dues opcions és bona en funció d'allò que convingui en cada moment.
Nociu per a la salut dels actius i dels passius.
Sempre que es possible em desplaço en transport públic.
El sou d'un diputat que sigui alhora portaveu del seu grup parlamentari, a l'entorn dels 5.000 euros.
Com ja he viatjat en aquesta última legislatura, en AVE.
Quan sóc al Congrés, la del Congrés dels Diputats. Quan sóc a la Federació del PSC a Lleida, la del PSC.
Qualsevol dels vins que fem a les terres de Lleida. Sempre trobarem un bon vi per acompanyar el plat que sigui.
Principis.
Sempre aniria a votar. Ha costat massa anys i massa sofriments poder votar en aquest país com per renunciar a un dret que jo entenc més com un deure que com un dret.
Continuar treballant per la igualtat, ja sigui d'homes i dones, de territoris i de la gent que hi viuen.