Antoni Bassas, en els dies previs a l’entrega dels Oscars, ha entrevistat a Los Angeles Claudia Llosa, la directora de “La teta asustada”, coproducció catalana nominada a millor pel·lícula de parla no anglesa. Llosa, que viu a Barcelona, diu que se sent guanyadora només pel fet d'estar nominada.
Claudia Llosa i el seu equip, que ja van aixecar l'Ós d'Or a la Berlinale, se senten guanyadors només pel fet d'estar nominats als Oscars, amb una pel·lícula sobre la violència contra les dones al Perú, i agraïts als que l'han fet possible.
Llosa ha subratllat “la generositat d’Espanya, de Catalunya, que d’alguna manera han posat el seu coneixement a favor d’aquesta història que per nosaltres, els peruans, era molt important que fos explicada... doncs, què més bonic que això?”
Més bonic que això pot ser que els premis l'estimulin, més que no pas la condicionin. Així ho creu la directora que pensa que els premis “en tots sentits són una estimulació, una ajuda, un impuls. Són una catapulta, un suport, però tampoc són necessaris per poder continuar”.
Llosa viu a Gràcia, a Barcelona. En aquestes tres setmanes d'entrevistes amb la premsa de tot el món, ha percebut l'enorme cartell de la ciutat.
“Una de les coses que més m’agraden de viure a Barcelona és que cada vegada que ho dius a fora la gent et diu “Barcelona? M’encanta!” És com una cosa especial, i crec que qualsevol català o adoptat ho ha viscut o ho ha sentit en algun moment.”
Claudia Llosa viu amb felicitat l'èxit que una pel·licula poètica com la seva sigui a l'aparador dels Oscars. Encara no ha pensat què dirà si guanya, però té clares les conseqüències. Si guanya? “No passa res”, diu. I si no guanya? “No passa res”.
publicitat