La Fausta, la protagonista del film, té el que es coneix com a síndrome del pit espantat, una malaltia que es transmet per la llet materna de les dones que han estat violades o maltractades; en el seu cas, durant els anys violents en què a Perú operava el grup terrorista Sendero Luminoso. Els nadons infectats creixen sense ànima, perquè el dolor de les seves mares se’ls ha posat a dins i els fa soterrar-se per a sobreviure.
La Fausta viu esclavitzada per la por i el terror, com tantes altres dones amb aquesta síndrome. A més, la mort de la seva mare l’endinsa en un dol profund que la farà prendre la determinació de no tornar a passar mai més pel mateix. Per això, decidirà adoptar una mesura dràstica: introduir-se una patata a la vagina per protegir-se de qualsevol altre intent de violació d’un home.
Un escut que creix i arrela -literalment- al seu interior.
Directora peruana que viu a Barcelona, concretament al barri de Gràcia, tal com a ella mateixa li agrada comentar. Nascuda a Lima el 1976.
La seva primera pel·lícula va ser “Madeinusa” (2006), que va rodar ella mateixa després de guanyar el premi al millor guió al Festival de l’Havana. En aquest film va iniciar el seu treball amb la productora catalana Oberon, a través d’Antonio Chavarrías, juntament amb Wanda Visión i José M. Morales.
En el que ha estat el seu segon film, “La teta asustada” (2009), Llosa ha repetit amb el mateix equip, format sobretot per tècnics catalans, que l’ha dut a guanyar a Berlín primer el Premi de la Federació Internacional de la Premsa Cinematogràfica (FIPRESCI) i posteriorment a alçar el prestigiós Ós d’Or de la Berlinale.
El seu primer cognom revela el parentiu que té amb l’escriptor peruà Mario Vargas Llosa, ja que el seu pare és cosí segon del famós escriptor peruà.
Claudia Llosa ha estat mare recentment.
Claudia Llosa
Magaly Solier
Susi Sánchez
Efraín Solís
Marino Ballón
Antolín Prieto.
Claudia Llosa
Selma Mutal
Drama
Antonio Chavarrías, Claudia Llosa i José María Morales.
No en té
publicitat