Ja fa cinc anys de l’inici de la guerra contra el terrorisme i les coses continuen igual o pitjor als dos principals escenaris del conflicte, l’Iraq i l’Afganistan. L’última imatge de l’any ha estat la de Saddam Hussein mort a la forca, en compliment d’una sentència executada dos dies abans que acabés el 2006. L’Iraq està dividit i immers en el que molts ja consideren una guerra civil. Al novembre, més de 160 persones van morir en el pitjor atemptat des de la invasió “alliberadora” del país, al març del 2003. Altres accions especialment sagnants van ser els cinc dies d’atemptats a Karbala, que al gener van fer més de 200 morts, o l’atemptat contra la mesquita de Samarra, santuari xiïta, on el mes de febrer van morir més de 130 fidels.

El degoteig diari de víctimes s’ha mantingut tot i la mort, al juny, d’Abu Mussab al-Zarqawi, líder d’Al-Qaeda al país. El govern de Nuri al-Maliki, format a la primavera i que integra xiïtes, sunnites i kurds, ha estat incapaç de reduir la violència.

Als Estats Units, la derrota republicana a les eleccions legislatives del novembre i la immediata dimissió de Rumsfeld obliguen George Bush a redefinir una estratègia militar que ha provocat 3.000 baixes a l’exèrcit. I el seu aliat, Tony Blair, ha fet autocrítica mesos abans d’acabar mandat.

A l’Afganistan, la resistència talibana no només no ha desaparegut, sinó que s’ha intensificat els últims mesos, amb atacs freqüents contra les tropes de l’OTAN. La Casa Blanca busca reforços, però Europa hi és reticent.

L’ombra del gran enemic, Al-Qaeda, es va fer visible a Bombai, en un dia 11 (el del mes de juliol), i amb set explosions simultànies a la xarxa de trens en hora punta. L’atac va causar 200 morts i més de 700 ferits.

El caos va arribar també a l’aeroport londinenc de Heathrow en plena temporada de vacances, a l’agost, amb l’avortament d’un presumpte complot contra la xarxa aèria britànica. Joves musulmans pretenien fer esclatar deu avions en ple vol mitjançant explosius líquids, fet arran del qual s’ha restringit al mínim el transport d’aquest tipus de material a l’hora de volar.