El 2006 ha estat un any d’eleccions a l’Amèrica Llatina, uns comicis que en la majoria de països han suposat un gir a l’esquerra. El gener va arrencar amb Evo Morales com a president electe de Bolívia i fent el primer viatge a l’exterior a un país tan simbòlic com Cuba. El socialdemòcrata Óscar García va ser proclamat president de Costa Rica al març. Aquest mateix mes, la socialista Michelle Bachelet es va convertir en la primera presidenta de Xile, país que ha acabat l’any amb la mort del seu dictador, Augusto Pinochet, als 91 anys a causa d’una crisi cardíaca.

Al Perú, el canvi va arribar al juny i va suposar el retorn al poder d’Alan García. Un símbol de l’esquerra sud-americana, Luiz Inácio “Lula” da Silva, va aconseguir la reelecció a l’octubre. Un mes després va arribar el torn del sandinista Daniel Ortega a Nicaragua i de Rafael Correa a l’Equador. I al desembre tancava la ronda electoral el més mediàtic dels líders d’esquerra, el veneçolà Hugo Chávez, de qui es diu que ha assumit el lideratge del seu amic Fidel Castro, que a l’estiu es va veure obligat a delegar el poder per primera vegada a causa d’una delicada operació intestinal. El fet que Castro no hagi aparegut en públic des d’aleshores ha aixecat rumors sobre el seu estat de salut i ha fet que molts parlin de transició a Cuba.

Les úniques excepcions al gir a l’esquerra han estat Colòmbia, on Álvaro Uribe va renovar mandat a l’agost, i Mèxic, on Felipe Calderón va jurar el càrrec al desembre després d’un frec a frec electoral amb Andrés Manuel López Obrador, que qüestiona la transparència del procés.