Les vacances van començar de la pitjor manera per als milers de persones que el 28 de juliol van passar per l’aeroport del Prat. La vaga salvatge del personal de terra d’Iberia, temorosos de la pèrdua o precarització dels llocs de treball, va paralitzar el trànsit aeri i va revifar el debat sobre la gestió dels aeroports. Tot i que en una escala menor, les escenes de passatgers impotents s’han repetit al desembre amb la suspensió d’activitats d’Air Madrid, una companyia de baix cost que ha protagonitzat nombrosos retards.

Renfe tampoc ha sortit ben parada d’aquest 2006. S’han succeït les avaries, en gran part a les línies de rodalia de Barcelona i per les obres de l’AVE, però també a la resta de la xarxa comarcal, per la manca d’inversió. La companyia s’ha vist obligada a reconèixer públicament que ha de recuperar la confiança dels usuaris. Renfe fins i tot va fer cessar el responsable de rodalies de Barcelona, cosa que per molts usuaris i sindicats només va ser un intent de netejar la seva imatge.

Caos al Prat

Cues i cares llargues, resignació i ràbia i, sobretot, un caos monumental als mostradors de facturació, amb les cintes de transport parades i amb els treballadors envaint les pistes. És la imatge desoladora que va oferir l’aeroport del Prat el 28 de juliol. Els treballadors del servei de terra d’Iberia, conegut com a “handling”, van respondre amb una vaga salvatge a la decisió d’AENA, l’ens gestor dels aeroports, de retirar a Iberia la concessió d’aquest servei a l’aeroport del Prat. El temor dels sindicats era la pèrdua de 900 llocs de treball i la precarització de les condicions laborals. La por va néixer arran de la decisió d’Iberia de substituir els seus vols al Prat per les rutes d’una nova línia de baix cost, amb l’argument que les línies no eren rendibles, fet que va provocar una tempesta política.

Amb aquest panorama es va arribar a la vaga del juliol, que té un capítol encara pendent de tancar: el de les responsabilitats per la protesta. Iberia ha sancionat econòmicament una seixantena de treballadors que s’ha pogut demostrar que van tallar les pistes, multa que admet recurs. Als jutjats del Prat de Llobregat, mentrestant, continua el procés penal contra una setantena de treballadors per desordres públics, danys i sedició o alçament contra l’autoritat.

La crisi d’Air Madrid

24 hores de viatge per anar de Madrid a Palma, dormint a l’avió, o 32 hores d’espera al Prat per volar cap a Quito i Guayaquil. Aquestes són dues de les incidències del llarg historial d’Air Madrid. El degoteig de retards i els problemes van portar el Ministeri de Foment a advertir aquesta companyia de baix cost que s’arriscava a perdre la llicència de vol. No va fer falta, perquè 48 hores després, el 15 de desembre, Air Madrid va anunciar la suspensió d’activitats. Desenes de milers de persones es van quedar a terra, entre elles 120.000 passatgers a l’Amèrica Llatina, amb bitllet de tornada. Molts han perdut els estalvis de mesos sense ni tan sols poder passar el Nadal amb els familiars.

Air Madrid acusa el Ministeri de Foment d’haver perjudicat la seva imatge i ser responsable de la situació, però diverses informacions han posat en dubte la seguretat dels vols de la companyia. Per aquest motiu, el PP i l’Associació d’Usuaris del Transport Aeri han qüestionat la supervisió de Foment i han exigit la dimissió de la ministra, Magdalena Álvarez.

Avaries i retards a Renfe

Els usuaris de Renfe van començar l’any amb molèsties per anar a l’aeroport, a causa de les obres de l’AVE, que obligaven a fer un viatge més llarg, amb canvi de tren a l’estació del Prat, on no hi ha ascensor ni escales mecàniques. Un dels mesos complicats va ser al març, per una vaga de zel dels maquinistes que va provocar retards importants durant quinze dies. Al juliol, dos avaries van paralitzar durant cinc hores part de les línies 3 i 2 de rodalies.

Els problemes més greus, però, van arribar el 13 de setembre. El corredor del Mediterrani va estar dos dies tallat i hi ha haver retards a totes les altres línies per un temporal que Renfe va qualificar d’“excepcional”. La mateixa companyia, que va negar que els problemes fossin fruit de la falta d’inversió, va xifrar en 57.000 els afectats i més de 350 les queixes rebudes. A partir d’aquí, hi ha hagut incidències per avaries en el sistema de senyalització de Sants i per combois que s’espatllaven i feien anar malament la resta de línies. Un altre dia d’indignació per als usuaris va ser el 21 d’octubre. Fins dos dies després no van circular amb normalitat les línies 2 i 10, per culpa d’una avaria a les obres de l’AVE.

Davant el cúmul de problemes, Renfe es va haver de disculpar i juntament amb ADIF, la gestora de la xarxa, va anunciar inversions de més de 4 milions d’euros i reforços, sobretot del personal que ha d’informar els usuaris. També va cessar el responsable de Rodalies de Barcelona, l’endemà d’una altra jornada negra, el 13 de novembre, per un tren parat una hora i mitja en un túnel de Sants. Els passatgers van denunciar que només els havia informat el marit d’una usuària atrapada, que els va anar a rescatar.

En definitiva, el 2006 ha estat un any problemàtic per als usuaris de Renfe. El 2007, que comença amb promeses de millora, ha de ser el de l’arribada de l’alta velocitat a Barcelona, després que ja ho hagi fet a Tarragona, un altre anunci que molts no es creuran fins que sigui una realitat.