El 2006 és l’any del nou Estatut de Catalunya. Semblava que aquesta havia de ser la gran notícia política de l’any, que tancaria unes negociacions llargues i complicades que van arrencar al febrer del 2004. Possiblement, però, pocs haurien pronosticat que el 2006 acabaria amb José Montilla com a president de la Generalitat, després d’una ruptura del primer tripartit motivada pel “no” d’ERC a l’Estatut.

El detonant d’aquest vot negatiu republicà va ser la trobada secreta entre José Luis Rodríguez Zapatero i Artur Mas el 21 de gener a La Moncloa, en la qual van tancar un pacte global sobre l’Estatut. El pacte va desbloquejar esculls i va permetre al president espanyol exhibir l’aliança amb CiU. El PSC i ICV-EUiA van rebre bé l’acord, però ERC el va considerar inacceptable i els seus líders es van reunir amb Zapatero l’endemà que ho fes amb Mas. No hi va haver acostament.

Poc després, el 18 de febrer, desenes de milers de persones es van manifestar a Barcelona convocades per més de 600 entitats amb el lema “Som una nació i tenim el dret de decidir”. També va escenificar la seva posició el PP. A l’abril va presentar 4 milions de firmes demanant un referèndum sobre l’Estatut a tot Espanya i al juliol va recórrer el text al Tribunal Constitucional.

A Madrid, l’estira-i-arronsa polític va culminar amb l’aprovació de l’Estatut al Senat al maig, amb una foto de grup sense ERC. L’endemà, Pasqual Maragall va anunciar el cessament dels consellers republicans i que avançaria les eleccions al Parlament, uns comicis en què ell ja no competiria perquè, com va reconèixer posteriorment, ningú del seu partit no li va demanar que ho fes. Amb el final del tripartit es va arribar a l’aprovació de l’Estatut en el referèndum del 18 de juny, marcat per una participació del 49%.

L’estiu va ser un parèntesi després de la cursa de l’Estatut i, a la tornada, el president de la Generalitat va convocar les eleccions pel dia de Tots Sants. L’abstenció va ser del 43%, CiU va guanyar per vots i escons, però el tripartit tornava a sumar. A més, un nou grup, Ciutadans, va entrar al Parlament.

Les converses per formar govern van començar de seguida i també es van materialitzar ràpidament. Quatre dies després dels comicis, Carod-Rovira va confirmar el pacte per reeditar el tripartit, ara govern d’entesa nacional pel progrés. CiU no va tardar a advertir al PSOE que no tindria el seu suport estable al Congrés. José Montilla va prendre possessió del càrrec el 28 de novembre. Es va convertir així en el 128è president de la Generalitat, el primer des de la Transició nascut fora de Catalunya, concretament a Iznájar, a Còrdova. I és també el màxim responsable del govern que haurà de desenvolupar l’Estatut.