El 2006 ha estat, aquí i arreu del món, un any carregat de tensions. Unes tensions sovint motivades per la por de la diferència, d’allò que és diferent. Però també ha estat un any per aprendre a encaixar la diferència que ens envolta i conviure-hi, i per reflexionar sobre els perquès del desacord.

Binomis com Catalunya-Espanya o Orient-Occident han ocupat l’espai dels mitjans de comunicació en un any en què s’ha aprovat el nou Estatut, s’ha reeditat el govern d’esquerres a Catalunya (però ara sense Pasqual Maragall), han tornat a Catalunya els “papers de Salamanca”, l’estancament de l’Iraq ha passat factura a George Bush i les declaracions del Papa han sacsejat el món àrab.

Una de les notícies més rellevants de l’any és l’alto el foc permanent d’ETA, junt amb el seu trencament, just abans d’acabar l’any. Una vegada més, s’ha evidenciat que el binomi País Basc-Espanya no sempre encaixa bé, que un procés de pau com el que va començar a Euskadi està sotmès a molta pressió i que no serà gens fàcil que, algun dia, arribi a bon port.