La retirada forçosa d’Ariel Sharon a causa d’un vessament cerebral el mes de gener i la victòria electoral de Hamas a Palestina, també a principis d’any, han modificat l’escenari del Pròxim Orient, que ha tornat a ser escenari de conflictes. El nou primer ministre d’Israel, Ehud Olmert, ha deixat enrere el pla de separació unilateral impulsat per Sharon, però s’ha mantingut ferm amb càstigs com el bombardeig de Beit Hanun, que al novembre va provocar la mort de 20 membres d’una mateixa família. El veto nord-americà ha impedit la condemna d’aquests fets a l’ONU. Els palestins també han vist com la victòria del Moviment de Resistència Islàmica a les legislatives suposava la suspensió del finançament internacional i la bancarrota de l’Autoritat Nacional Palestina.

Al conflicte quotidià al Pròxim Orient s’hi va afegir al juliol i agost la guerra amb el Líban. El detonant va ser el segrest de dos soldats israelians i la mort de vuit més per part de Hezbollah, considerat “acte de guerra” per Israel. El moviment volia aconseguir que Tel Aviv els intercanviés per presos libanesos. Sis anys després de sortir-ne, l’exèrcit israelià va tornar a ocupar i aïllar el Líban. Els 32 dies de guerra van acabar amb un alto el foc el 14 d’agost i amb el reforçament de Hezbollah, que amb el llançament de coets Katiuixa va aguantar el setge d’una de les principals potències militars del planeta.