Mahoma amb una bomba al cap o Mahoma advertint que ja no queden verges al cel, i que, per tant, no cal immolar-se per accedir-hi. Això és el que es veia a les caricatures que va publicar a la tardor del 2005 un diari danès i que va reproduir al gener un rotatiu noruec. Va ser llavors quan es va desencadenar una crisi que va incloure la crema d’ambaixades, manifestacions multitudinàries als països musulmans i contraatacs amb vinyetes sobre l’Holocaust.

El món musulmà també va exigir una rectificació al papa Benet XVI, que al setembre, en un discurs a la Universitat de Ratisbona, va equiparar l’islam amb violència, citant un text del segle XIV. El Vaticà va haver de lamentar el malentès.

Aquestes qüestions van posar a debat els límits de la llibertat d’expressió, especialment per un gest d’autocensura sense precedents. Al setembre, l’òpera de Berlín va retirar una obra de Mozart on s’escenificava la decapitació de Jesús, Buda, Posidó i Mahoma, pel temor d’actes violents, tot i que no havia rebut cap amenaça.

En aquest debat, també s’ha comentat l’absència dels “moros” a la desfilada que les comparses alcoianes van fer a Nova York, exclusivament amb cristians. També a casa nostra, la pressió mediàtica per les paraules de Pepe Rubianes contra determinats sectors d’Espanya va fer que “Lorca eran todos” es representés un sol dia a Madrid, amb amenaces de mort a Rubianes incloses. És el mateix que va patir l’humorista Leo Bassi per fer una caricatura del Papa. En aquest cas, fins i tot van col•locar una bomba casolana, que no va arribar a esclatar, al teatre madrileny on es representava.