El 2007 arrenca amb el procés de pau a Euskadi en via morta o, com a mínim, en suspens. Per a molts, el 22 març es van multiplicar les esperances d’encarrilar-lo. Després de tres anys sense matar, ETA va declarar un alto el foc permanent. De mica en mica, però, s’ha passat de la il·lusió al desencís. El procés va entrar en crisi i l’organització terrorista ho va demostrar amb un atemptat a l’aeroport de Barajas el 30 de desembre. L’explosió d’una furgoneta carregada amb 200 quilos d’explosius va provocar dues víctimes i va ser un fort revés per al govern de Zapatero, que només 24 hores abans es mostrava convençut que el procés de pau tiraria endavant.

L’executiu socialista ja havia rebut avisos del món abertzale, que reivindicava gestos com l’acostament de presos, l’excarceració d’Iñaki de Juana Chaos i la presència dels seus candidats a les pròximes eleccions municipals. L’esquerra independentista basca va pressionar també a través de la kale borroka.

El govern espanyol, però, ha defensat sempre que la llei de partits és intocable i que només s’avançaria en les negociacions si abans s’aturava la violència de qualsevol tipus. En tot aquest procés, el PSOE no ha comptat amb el suport del PP, que ha mantingut una oposició fèrria al diàleg amb ETA.

L’anunci

Els rumors sobre una treva d’ETA van agafar força a finals de febrer. L’arrencada d’any es va caracteritzar per les accions de baixa intensitat per part de la banda terrorista, com l’explosió d’artefactes en llocs poc concorreguts i fins i tot d’algun cotxe bomba, encara que sense provocar ferits. La militància abertzale va celebrar un acte públic a favor dels drets civils i polítics, en substitució d’una assemblea de Batasuna prohibida per la justícia. També va convocar una vaga general per la mort de dos etarres a la presó.

ETA va reivindicar el dret a l’autodeterminació en un comunicat poc abans d’una manifestació massiva a Madrid contra la negociació amb la banda terrorista, marxa convocada el 25 de febrer per l’Associació de Víctimes del Terrorisme, amb el suport del PP. Les diferents parts es movien en previsió d’un anunci de la banda.

Al cap de gairebé un mes, ETA va assumir en una nova carta l’autoria de les últimes explosions. No va ser fins dos dies després, el 21 de març, que va arribar el comunicat més desitjat, el de l’alto el foc permanent, amb un missatge en què expressava la voluntat que el poble basc pogués decidir el seu futur “sense cap mena de limitació”.

Les reaccions i les conseqüències

Els partits polítics van reaccionar amb optimisme i prudència a la treva d’ETA. Només se’n van desmarcar el PP i l’Associació de Víctimes del Terrorisme, que ho van equiparar a un xantatge i s’han manifestat diverses vegades contra les negociacions. De seguida van començar les converses entre líders polítics, encapçalades per José Luis Rodríguez Zapatero, encara que el lehendakari Ibarretxe també reclamava protagonisme. Mentrestant, la fiscalia general de l’Estat demanava als jutges que tinguessin present el nou escenari.

El procés ja estava en marxa i cada moviment era transcendent. Arnaldo Otegi va ingressar a la presó pels aldarulls en la vaga general abertzale. El mateix Otegi va dir que l’esquerra independentista s’havia equivocat en transmetre que el dolor dels altres els era igual, i Batasuna va qualificar de “molt greus” els actes de kale borroka. Aquests gestos van deixar pas, de mica en mica, als retrets cap al govern espanyol per la manca d’actuacions. Al Debat de Política General, Zapatero va passar de puntetes per la qüestió del procés de pau, moment en què el PP va trencar qualsevol relació amb el govern per aquest tema.

A tot això, la lluita policial va continuar. El cop amb més efecte va ser contra el suposat aparell financer d’ETA, amb la detenció d’històrics com Julen Madariaga i la citació com a testimoni de Xabier Arzalluz. L’endemà, el 21 de juny, ETA va demanar en un altre comunicat al govern espanyol que passés de les paraules als fets. La corda es tensava al màxim.

Inici del diàleg

L’anunci de l’inici del diàleg amb ETA es va fer esperar. Després de moltes especulacions, va ser el 29 de juny i a través d’una compareixença del president espanyol. Tots els partits hi van donar suport, tret del PP. Des de Batasuna van reclamar que no es posessin límits al diàleg polític.

L’anunci va permetre celebrar una reunió històrica entre membres de Batasuna i el PSE, encapçalada pels seus líders, Arnaldo Otegi i Patxi López. L’aval dels socialistes bascos al procés de pau també es va traduir en converses amb tots els partits d’Euskadi, menys el PP.

Al marge del diàleg, les forces de seguretat van confirmar l’existència de noves cartes d’extorsió a empresaris bascos i navarresos, tot i que no se’n podia fixar la data exacta d’enviament.

El procés en crisi: De Juana Chaos i la kale borroka

Les crítiques de l’esquerra abertzale per la manca d’avenços en el procés es van anar intensificant amb el temps. A mitjans d’agost, un comunicat d’ETA advertia que el procés estava en crisi. La kale borroka va ressorgir els caps de setmana amb episodis més greus, com l’intent de cremar un policia local a Bilbao. I l’esquerra abertzale i el govern espanyol semblaven jugar a un estira-i-arronsa sobre qui tenia la responsabilitat de fer avançar o fracassar el procés de pau, enmig de l’oposició sistemàtica del PP a les negociacions.

Un dels punts més calents d’aquest camí cap a la pau és la situació del pres d’ETA Iñaki de Juana Chaos, que ha complert dinou anys condemna per 25 assassinats i ha vist com el condemnaven a dotze anys i mig més per dos articles publicats a la premsa que, segons la justícia, assenyalaven els objectius d’ETA. De Juana ha fet dues vagues de fam i ha tingut el suport de l’esquerra abertzale, que ha sortit al carrer per demanar que l’alliberin.

No és l’únic tema polèmic en mans de la justícia. L'any 2006 acaba amb el Suprem deliberant si Jarrai, Haika i Segi són organitzacions terroristes o simples associacions il·lícites, com va decidir l’Audiència Nacional.

I, a banda, al desembre la policia va descobrir dos amagatalls d’ETA, un dels quals de creació recent. La troballa afegia més dubtes a la salut del procés de pau.

Es trenca l’alto el foc

Els pitjors pronòstics sobre la crisi del procés de pau es van complir el 30 de desembre. ETA va reaparèixer amb una furgoneta bomba a l’aparcament de la terminal T-4 de l’aeroport de Barajas. La deflagració del vehicle, carregat amb 200 quilos d’explosius, va provocar dues víctimes.
L’atemptat va ser un cop dur per al govern de José Luis Rodríguez Zapatero, que just la vigília havia afirmat que el procés tiraria endavant. Fins i tot representants de Batasuna que havien qüestionat el procés van reconèixer que no esperaven una acció com aquesta. Només el temps permetrà saber si el procés de pau ha fracassat o només s’ha paralitzat momentàniament.