Resum de l'any 2008 Sense líquid

Any Rodoreda

L'any 2008 s'ha commemorat el centenari del naixement de Mercè Rodoreda (1908- 1983), considerada una de les escriptores més importants de la narrativa catalana contemporània i ben segur que la més internacional. Amb motiu d'aquesta efemèride, que no és l'única ja que també es compleixen 25 anys de la seva mort, s'han promogut diverses activitats que han anat des de la publicació de les obres completes de l'autora, així com una bona part de la seva correspondència (a Grup 62 i al Club Editor), fins a exposicions, congressos, actes i rutes literàries, activitats educatives i espectacles. Entre aquests actes destaca la posada en escena de l'adaptació d'una de les novel·les més populars de Rodoreda, "La plaça del Diamant", a càrrec de Josep Maria Benet i Jornet, o l'adaptació d'"Aloma", a càrrec de Lluís Arcarazo, totes dues al TNC.

Un any ple de triomfs per a Bardem

El 2008 ha estat un any ple de guardons per l'actor Javier Bardem. Amb "No és país para viejos" ha guanyat el Globus d'Or, el Premi de l'Acadèmia Britànica de Cinema i Televisió, el Premi del Sindicat d'Actors (SAG Award) i un Oscar com a millor actor secundari. Bardem també ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Cinematografia, que li va entregar el Ministeri de Cultura. Paral·lelament, feia la gira del seu últim film, "Vicky, Cristina, Barcelona", de Woody Allen, i que protagonitza juntament amb Penélope Cruz i Scarlett Johansson.

Vicky, Cristina, Barcelona

Si una pel·lícula ha marcat el 2008 a Catalunya, també protagonitzada per Javier Bardem, ha estat "Vicky, Cristina, Barcelona", de l'excèntric director nord-americà Woody Allen. Un film protagonitzat també per Penélope Cruz i Scarlett Johansson, que explica un triangle amorós entre dues turistes nord-americanes i un bohemi pintor espanyol. La pel·lícula, que es va rodar l'estiu 2007 a Barcelona, es va estrenar al Festival de Canes i va ser el principal reclam de la primera jornada del Festival de Cinema de Sant Sebastià. El film va comptar també amb l'aval de la crítica en la seva estrena als Estats Units, que considerava la cinta -de forma gairebé unànime- com una de les millors que el director ha rodat en els últims anys.

La polèmica cúpula de Barceló

El pintor Miquel Barceló ha culminat aquest any una de les seves obres més arriscades: la decoració de la cúpula de la sala dels Drets Humans de la seu de les Nacions Unides a Ginebra. El pintor mallorquí ha recreat una "cova" o un "mar agitat" que l'espectador ha de mirar des de baix. Per fer-ho, Barceló ha omplert els 1.000 metres quadrats de cúpula amb centenars d'estalactites multicolors que simbolitzen la diversitat cultural del món. La colossal obra, però, no s'ha escapat de la polèmica pels gairebé 18,5 milions d'euros que ha costat. L'estat espanyol ha aportat 7,4 milions. L'oposició va demanar explicacions i va criticar l'ús de fons per a finalitats no cooperadores.

Marí substitueix Borja-Villel al capdavant del Macba

El Consorci del Museu d'Art Contemporani de Barcelona va escollir Bartomeu Marí com a nou director del Macba. Marí era el responsable d'exposicions del museu i des del mes de gener exercia de director en funcions per cobrir la vacant que havia deixat Manuel Borja-Villel, que aquest any ha esdevingut el nou director del Museu Reina Sofia de Madrid.

Un Bruce Springsteen reivindicatiu, a Barcelona

Bruce Springsteen va tornar a triomfar a Barcelona. Els dos concerts a la capital catalana van tancar la seva gira europea i el Camp Nou va tornar a tremolar amb els més de 140.000 espectadors que el van acompanyar. El Boss va mostrar la seva cara més festiva, la més propera, la més rockera i la més reivindicativa, denunciant la retallada de drets civils als Estats Units. En la mateixa línia, Springsteen va donar suport al candidat demòcrata a la presidència de la Casa Blanca, i ara president electe, Barack Obama. "The Rising" va ser la cançó que va acompanyar la campanya dels demòcrates, per als quals el Boss demanava el vot.

La consagració de Coldplay

La banda britànica Coldplay ha viscut un any de consagració, amb set nominacions als premis Grammy, entre elles a les categories millor àlbum de l'any, millor gravació de l'any, millor cançó, millor lletra i millor interpretació de grup pel treball "Viva la vida". La gira europea de presentació del seu quart disc ha estat molt ben acollida arreu i ha complert les expectatives dels seus fans més fervents. Només les acusacions de plagi, que el grup va desmentir, els han enterbolit la temporada. El grup ha acabat l'any amb l'anunci que actuarà a l'Estadi Olímpic de Montjuïc l'any que ve.

Els guardons cinematogràfics del 2008

El 2008 començava amb l'entrega dels Globus d'Or. Javier Bardem va guanyar el guardó al millor actor de repartiment per "No es pais para viejos". El premi a la millor pel·lícula va ser per a "Expiación", de Joe Wright; el de millor director per a Julian Schnabel per "L'escafandre i la papallona"; el de millor actor per a Daniel Day-Lewis, per "Pous d'ambició"; i el de millor actriu per a Julie Christie, per "Lluny d'ella".

El mes de febrer arribaven els Goya. El film "La Soledad", de Jaime Rosales, obtenia contra pronòstic els premis a millor director i millor pel·lícula en la 22 edició dels guardons. "El orfanato", de Juan Antonio Bayona, aconseguia 7 dels 14 guardons a què estava nominada. Maribel Verdú era elegida com a millor actriu i Alberto San Juan com a millor actor. Uns dies més tard, "Tropas de élite", de José Padilha, guanyava l'Ós d'Or del Festival de Cinema de Berlin. L'Ós de Plata al millor director era per a Paul Thomas Anderson, per "Pozos de ambición", al millor actor per a Reza Najie i a la millor actriu per a Sally Hawkins. En la 80 edició del premis Oscar, Javier Bardem feia història i guanyava el guardó com a millor actor secundari a "No es país para viejos", dels germans Cohen. D'aquesta manera es convertia en el primer actor espanyol en guanyar una estatueta. Joel i Ethan Coen també eren premiats amb l'Oscar a millor direcció i millor pel·lícula.

El realitzador francès Laurent Cantet obtenia el passat mes de maig la Palma d'Or de la 61 edició del Festival Internacional de Cinema de Canes amb la pel·licula "Entre les murs". Benicio del Toro pel paper de Che Guevara i Sandra Corveloni obtenien els premis als millors actors.

Ja al mes de setembre, el film "The Wrestler", del nord-americà Darren Aronofsky, guanyava el Lleó d'Or de la 65 edició de la Mostra de Cinema de Venècia. Uns dies més tard, la pel.lícula "Pandora's box", de la directora turca Yesim Ustaoglu, guanyava la Concha d'Or en la 56 edició del Festival de Cinema de Sant Sebastià. L'actriu Meryl Streep i l'actor Antonio Banderas eren guardonats, per la seva part, amb el Premi Donostia per la seva carrera professional.

El festivals de cinema catalans marcaven el mes d'octubre. "Surveillance", de la directora Jennifer Lynch, obtenia el premi a millor pel·lícula al Festival de Cinema de Sitges; James Watking, el de millor director per "Eden Lake", i Kim Jee-woom i Brian Cox, el premi a millor actor i actriu respectivament. Per la seva part, "Loquillo, llegenda urbana", de Carles Prats, i "Wild Combination: a portrait of Arthur Russel", de Matt Wolf, eren escollits com a millors documentals nacional i internacional respectivament, entre una cinquantena de projeccions, al Festival Internacional In-Edit de Cine i Documental Musical. El documental "Estrelles de l'extraradi", dirigit per Genís Cormand i Pere López, a més, era seleccionat pel certamen dins la secció Excedlents. El 324 en va fer un especial.

Finalment, "Estómago", del director Marcos Jorge, va obtenir l'Espiga d'Or del 53 Festival Internacional de Cinema de Valladolid, Seminci.

Paral·lelament, naixia l'Acadèmia del Cinema Català per, entre altres prioritats, promoure el cinema català, dotar-lo de prestigi i contribuir a internacionalitzar-lo. Entre els acadèmics hi ha Josep Maria Pou, Cesc Gay, Sergi López i Mercè Sampietro. El president és l'actor Joel Joan.

S'estrena la "Gomorra" d'un Saviano amenaçat

Aquest any ha arribat a les sales de cinema una pel·lícula compromesa i perillosa, si més no per l'autor del llibre en què s'inspira. Es tracta del film de Matteo Garrone sobre la Camorra napolitana, "Gomorra", basat en el "best-seller" que porta el mateix nom del periodista-escriptor Roberto Saviano, amenaçat de mort per la Camorra des del mes d'octubre de l'any passat. Saviano, que viu sota protecció policial, revelava moltes de les activitats de la Camorra en el seu llibre. Enguany ha vist com el film de la seva història ha estat reconegut arreu.

Els llibres del 2008

Més enllà del protagonisme de Mercè Rodoreda, en el primer any després de Frankfurt la literatura catalana ha tingut dos noms propis: Najat El Hachmi en prosa i Joan Margarit en poesia. La novel·la d'El Hachmi "L'últim patriarca" va ser el llibre més venut en català per Sant Jordi i un dels grans èxits del 2008, arran de guanyar el Premi Ramon Llull a principis d'any.

En poesia, Joan Margarit s'ha consolidat com el poeta més popular de la literatura catalana. L'escriptor de Sanaüja ha rebut aquest any tant el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya com el Premi Nacional de Poesia del Ministeri de Cultura pel seu poemari "Casa de misericòrdia". A més, Margarit ha publicat un nou llibre, "Misteriosament feliç".

Pel que fa als autors estrangers, el 2008 ha estat l'any de Stieg Larsson. La saga pòstuma (Larsson va morir el 2004) "Millenium", protagonitzada pel detectiu Mikael Blomkvist i la "hacker" Lisbeth Salander, ha enganxat els lectors d'arreu del món i ha venut en pocs mesos 30.000 exemplars només en català. El primer llibre de la trilogia, "Els homes que no estimaven les dones", ha encapçalat la llista dels més venuts des de mitjans d'any i només ha baixat al segon lloc quan n'ha sortit a la venda el segon volum, "La noia que somniava un llumí i un bidó de gasolina". A principis del 2009 es publicarà "La reina en el palau dels corrents d'aire".

Els premis literaris

L'escriptor francès Jean-Marie Gustave Le Clézio ha guanyat el Premi Nobel de Literatura. L'Acadèmia sueca n'ha valorat la literatura de ruptura, d'aventura poètica i èxtasi sensual, a més de l'exploració de la humanitat més enllà de la civilització actual. Arran de la concessió del Nobel s'ha traduït al català "L'africà", una de les obres més emblemàtiques de Le Clézio.

L'escriptor català Juan Marsé s'ha endut el Premi Cervantes del 2008 en reconeixement al conjunt de la seva obra. L'autor d'"Últimas tardes con Teresa" és un dels escriptors més destacats de la generació dels 50, i ha guanyat el primer Cervantes després dels canvis en la composició del jurat. D'altra banda, el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres ha estat per a l'escriptora canadenca Margaret Atwood. Atwood és poetessa, novel·lista i crítica literària, i ha escrit sobre la identitat canadenca i la condició de la dona.

Pel que fa als premis catalans, la poetessa i traductora Montserrat Abelló ha guanyat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, concedit per Òmnium Cultural. Abelló és la tercera dona guardonada amb el Premi d'Honor, després de Mercè Rodoreda (1980) i Teresa Pàmies (2001).

D'altra banda, Martí Gironell s'ha endut el Premi Néstor Lujan de novel·la històrica per "La venjança del bandoler"; Melcior Comes, el Josep Pla per "La batalla de Walter Stamm", i Sílvia Soler ha guanyat el Prudenci Bertrana per "Petons de diumenge".

Amy Winehouse

El 2008 ha estat l'any de l'eclosió d'una nova estrella al firmament musical. La britànica Amy Winehouse amb el seu soul amb tocs de hip hop i indie ha estat la gran triomfadora de la 50ena edició dels Premis Grammy, on s'ha endut els guardons de millor cançó, millor gravació, millor disc pop, millor artista novell i millor artista pop. El disc "Back to Black" i el single "Rehab" han estat durant bona part de l'any al capdamunt de les llistes de vendes i han estat elogiats tant per la crítica com pel públic. Winehouse, però, ha estat també noticia per múltiples fets que tenen ben poc a veure amb la música, com la seva estada a la presó o els seus problemes amb les drogues.

L'Eurovisió de Chikilicuatre

L'edició d'aquest any del Festival d'Eurovisió ha estat encara més difícil de descriure del que ja ha estat tradicionalment. El fet que, per primera vegada, el públic pogués votar el representant de l'estat espanyol al festival ha estat la clau perquè l'escollit fos Rodolfo Chikilicuatre, un curiós cantant argentí de tupé enorme i guitarra minúscula, sorgit del programa Buenafuente i interpretat per l'actor català David Fernández.

El que havia començat com una broma, però, s'ha convertit en un fenomen mediàtic que ha acabat convertint Rodolfo Chikilicuatre en una autèntica institució fins que el programa de Buenafuente va decidir matar-lo. Chikilicuatre i la seva cançó "Baila el chiki-chiki" han sonat durant mesos per televisions i discoteques de tot l'estat, assolint una popularitat que haurien somniat molts dels seus antecessors.

Finalment, Rússia s'ha imposat al festival i el candidat espanyol ha quedat en una anecdòtica setzena posició. Chikilicuatre, doncs, no ha fet massa bon paper a Belgrad però ha arrasat als audímetres espanyols.

Mig segle de Madonna

Madonna ha fet 50 anys aquest 2008 i ho ha celebrat amb una gira mundial, anomenada "Sticky and sweet". El tour de la reina del pop, que ha començat a Cardiff, l'ha portada a Sevilla i València, on ha ofert dos concerts amb tocs gitanos davant d'un públic entregat. D'aquests 50 anys, Madonna se n'ha passat més de la meitat a dalt dels escenaris, ja que enguany també s'ha acomplert el vint-i-cinquè aniversari de la publicació de "Like a Virgin", el tema que la va llançar a la fama.

Concert de Tom Waits

Tot i que carrega 35 anys de carrera a les seves espatlles, Tom Waits no havia actuat mai a Catalunya. Ho ha fet aquest 2008, amb un concert al Parc del Fòrum de Barcelona. Durant més de dues hores, Waits ha interpretat temes que combinen jazz, blues, rock, folk o fins i tot cabaret.

25 anys de TV3 I Catalunya Ràdio

TV3 i Catalunya Ràdio han celebrat aquest 2008 els 25 anys del seu naixement. Un programa de cinc hores presentat per Albert Om, amb molta música i també les dosis justes de nostàlgia ha servit per a felicitar el vint-i-cinquè aniversari de la televisió pública, que ha culminat amb la directora, Mònica Terribas, bufant les espelmes juntament amb vint-i-cinc joves nascuts el mateix dia que TV3. Però la celebració no ha estat només a les televisions, sinó que també ha sortit a fora amb desenes d'activitats culturals arreu del país en La Nit 25.

Per la seva banda, Catalunya Ràdio ha celebrat l'aniversari amb una plantada d'arbres a tot Catalunya: en només quatre hores, els oients convocats per l'emissora i la fundació Territori i Paisatge han aconseguit plantar 35.000 arbres en 35 espais naturals. Cares conegudes de Catalunya Ràdio com Antoni Bassas, Manel Fuentes, Joan Barril, Llucià Ferrer, Bernat Soler, Rita Marzoa, Carles Capdevila, Enric Calpena, Xavier Graset, Gaspar Hernández o Martí Farrero també han plantat el seu arbre.